Volem més Anella Verda

El dia 15 de maig del 2007, al final del mandat del govern municipal format per CiU i PP es va aprovar inicialment el POUM, només amb els vots dels partits de govern i dels regidors que havien deixat aquests grups. El resultat de les eleccions municipals va possibilitar un pacte de govern entre PSC i ERC, que van endegar la modificació del POUM, donant peu a introduir-hi la reserva de l’Anella Verda, punt central al programa d’ERC.

L’Anella Verda és l’aposta més efectiva i rigorosa que s’ha fet en aquesta ciutat per la preservació del medi natural i la seva posada en valor en benefici de l’activitat cívica amb criteris de sostenibilitat. Entre els aspectes més destacats del projecte de l’Anella Verda hi havia la prohibició de noves urbanitzacions en les zones de més valor natural, com són les platges i els paratges boscosos al Nord de l’autopista. Amb aquests preceptes es van avortar projectes com la construcció de 4.000 habitatges a la zona del Pont del Diable i 1.200 a l’anomenada Móra 2, una mena de mirall de la Móra, a l’altre costat de l’autopista.

Es van mantenir però del POUM aprovat inicialment el 2007, altres espais urbanitzables als connectors naturals amb l’Anella Verda, com els que afecten la Vall del Llorito (coneguda també com a Terres Cavades) i la Budellera, el pla parcial de la qual està en qüestió. La perspectiva exagerada d’un creixement demogràfic que no s’ha produït, va fer que possiblement es pequés de prudència i no s’anés més enllà en la preservació dels espais amb més valor paisatgístic.

El resultat final va ser un POUM amb alguns defectes originals difícils de resoldre. Amb tres enormes plans parcials -els dos ja esmentats i l’Horta Gran- que per les seves dimensions, absolutament desproporcionades, i per totes les càrregues que han de suportar es fan difícilment viables. Un POUM fet amb criteris d’abans de la crisi immobiliària, quan es creia que el preu de l’habitatge mai no baixaria i que seria capaç de suportar totes les càrregues que se li posessin. Un POUM que, en definitiva, no suporta la prova del cotó de la sostenibilitat i de la lluita contra el canvi climàtic que orienten l’urbanisme del segle XXI.

Que cal una reorientació de l’urbanisme a Tarragona és evident amb la simple observació de la degradació de la ciutat i de la necessitat urgent de dirigir tots els esforços a la regeneració i recuperació urbanística. El millor que poden dir els defensors del POUM actual és que va tardar tretze anys a ser aprovat definitivament, com si això fos un mèrit.

La necessitat de l’Anella Verda no només es manté, sinó que al pas dels anys s’ha fet més evident. Tarragona necessita un gran espai protegit que faci d’equilibrador i compensador de l’estrès mediambiental al qual està sotmesa. Ens hem de plantejar seriosament la protecció dels espais qui hi connecten, com la Vall del Llorito i la Budellera, pel seu valor natural i paisatgístic. Cal fer valdre la capacitat de l’Anella Verda com a connector natural entre les diferents zones de la ciutat, com a espai d’esbarjo i pràctica esportiva i com a magnífic recurs educatiu per les escoles de la ciutat. No oblidem que la seva preservació i desenvolupament és un dels principals instrument que tenim de lluita contra el canvi climàtic.