Tribuna
Dades econòmiques
Advocat
Sembla que totes les dades econòmiques, parlant de creixement econòmic, continuaran en el proper exercici, si tenim en compte que, segons sembla, la reducció de l’atur i la pujada del consum són realitats que es van consolidant, així com la inversió i les exportacions; per tant, malgrat les veus negatives, és evident que les coses, a poc a poc, es van reordenant, encara que queden molt lluny d’objectius com els conquerits abans de la crisi.
Malgrat l’anterior que, en tot cas, s’ha de valorar com un tema que pertany a la macroeconomia, es donen altres dades a tenir en compte i que, indirectament, incidiran sobre el nostre «estat econòmic», el tema de la pujada del petroli i altres propostes energètiques, per una banda, és un fet que s’ha de valorar en la seva justa mesura, però tinguem en compte que això va directa als «números» d’una ciutadania que, malgrat les bones expectatives oficials, segueix «fondejada» en un marc de pessimisme; també la baixada imparable de la Borsa les darreres setmanes, és una altra evidència que per damunt dels grans missatges existeix un apartat no tant optimista.
Si seguim valorant dades objectives, «la baixada del turisme», és un fet a taxar, encara que se’ns vengui que el tema és normal per raons alienes i que en tot cas els ingressos d’aquesta indústria són millors, és a dir, els que venen són menys però gasten més. No estaria de més fer una anàlisi realista de l’assumpte, no sigui que la indústria més important del país, caigui en dubte permanent per damunt de la realitat oficial interessada.
Un altre apartat que s’oblida contínuament és el que fa referència al cost del deute públic a tots els nivells, on el «silenci» segueix sent un denominador comú que afecta a totes les Administracions i que, en tot cas, haurem de veure com afectarà els futurs Pressupostos de l’Estat del Govern Sánchez. Per cert, si es produís un increment del tipus d’interès, les conseqüències serien insospitades, doncs el que és clar és que això vindria acompanyat d’una limitació del mateix deute de tots, sigui o no políticament correcte fer menció al tema.
Pel que fa a la internacionalització de la nostra economia, és un actiu positiu valorar aquesta via com fonamental per la nostra recuperació econòmica, que s’ha concretat amb set anys de records exportadors i, per tant, no estaria de més que el suport fos encara més decidit per part dels organismes que donen suport a aquesta dinàmica.
En definitiva, les dades són les que són i, segurament, seran vitals a l’hora de tancar uns pressupostos viables i possibles, però no estaria de més que tots els implicats en la seva dinàmica valoressin els condicionants internacionals a l’hora de la seva discussió, especialment en el sentit que per fer possible la «despesa social» que s’anuncia, i que és fonamental, no s’oblidin del possibilisme i es deixi tot en mans d’un populisme que no garanteix res a curt termini; per tant, benvinguts els anuncis de més despesa per serveis socials, entesos en la màxima expressió, però sense oblidar el repte polièdric que suposa un pressupost i les variables exteriors al compliment d’aquest.
Segurament ens hem acostumat a determinats missatges en el sentit que tot és possible en economia i que els diners públics poden assumir qualsevol aposta de futur sense limitacions, malauradament la realitat és acaparadora i si no es fa el que és correcte se’ns emportarà per davant, per molt que determinades «declaracions» deixen de costat el que és una evidència, «ningú pot gastar per damunt de les seves possibilitats», sigui persona física, empresa, entitat, comunitat o estat.