Estic a Girona. Fa uns dies que em moc per aquests barris per qüestions professionals. Com que tinc sobrepès a tot arreu, menys a la cartera, he de seure cada cent metres quan vaig a fer visites. M’he assegut en un banc a la vora del Ter, on ja hi havia un avi d’uns noranta anys que s’assemblava al Borbó emèrit. He tret el mòbil i tots dos hem mirat com arribava un cotxe elèctric a un punt de càrrega. «Es creuen tan moderns, ha!», ha deixat anar l’ancià. L’he mirat estranyat i li he preguntat per què ho deia. M’ha explicat que quan ell tenia cinc o sis anys ja havia vist patinets elèctrics per Barcelona, als anys trenta del segle passat! He quedat sorprès. «Sí, sí, i primer hi havia cotxes elèctrics abans que aquells de gasogen o els de benzina d’ara». I ha continuat: «Franco ja tenia pel·lícules porno a casa i la Bella Dorita produïa espectacles al Bagdad que farien posar els pèls de punta als directors d’avui dia». No som tan moderns. «Ara, quan agafo el Diari de Girona o el Punt i llegeixo la qüestió catalana, em recordo de quan tenia 16 anys i mirava la premsa. El mateix de sempre. Catalunya i Espanya. Mira si ha passat temps, i estem igual que fa un segle. Els catalans no agafarem mai les armes, perquè no som un poble guerrer, som comerciants». Aquell home repetia una i una altra vegada que tot estava inventat. «Es creu molt modern per poder anar a Amèrica en avió? Jo vaig anar a Buenos Aires amb Ibèria quan tenia 19 anys, el 1947». Llavors l’he dit que havia de marxar cap al Col·legi de Periodistes de Girona, a l’altre costat del pont. M’ha ofert la seva mà i m’ha dit que el «M’agrada» també estava inventat.