M’escriu el Josep Ribas al WhatsApp per dir-me que estic a tot arreu del món mundial. M’ho diu perquè en un compte de Facebook sobre fotos antigues de Tarragona hi ha, probablement, l’última imatge del bar Pepito, presa per un tal Moisés Peñalver. Sí, és l’individu de la pipa que veieu en aquest article. Tot va bé fins que veig que és del 1988. MarededeuSenyor! La meva moto és una Suzuki, no un Delorian, però diria que algú ha tocat el botó del FastForward i ha accelerat el vídeo de la vida. Quan he arribat a casa, he mirat una capsa de negatius antics i, efectivament, aquell any es veu que jo volia ser fotògraf.
La foto que més m’ha agradat és una d’un cartell d’unes municipals on, a sobre d’un «careto» del Josep Gomis (sí, el del tupè blanc, de Montblanc), algú va enganxar la del Josep Maria Recasens (fumava en pipa, com jo).
Algun graciós devia estripar per la meitat el paper i es veia mitja cara del Gomis i mitja del Recasens en una versió prehistòrica de Photoshop.
Això m’ha donat una idea per solucionar el tema de Catalunya. Mireu, al matí, de vuit a dues, serem Espanya i onejarà la Rojigualda (ho poso amb majúscules per si de cas). Una hora de neutralitat per dinar i, a partir de les tres, onejarà l’Estelada i serem només Catalunya. Que vol fer un tràmit i vol que li parlin en català? A les cinc de la tarda és una bona hora. Que vol registrar una arma a la Guàrdia Civil? Doncs haurà d’anar a les dotze a la caserna. Que vol demanar que a les tardes no mani el «Preparao»? Millor doncs que reobrin el bar Pepito i que es prengui deu ratafies perquè això no ho veurà ni borratxo.