Participar en la vida pública

La lenta extensió dels pressupostos participatius als ajuntaments és un esperançador senyal del camí que haurien de seguir els polítics per recuperar la connexió amb la ciutadania.

A les nostres comarques ja han fet un primer pas els consistoris de Reus, Valls i Vila-seca, per posar només alguns exemples. En un moment en el qual sentim veus interessades demonitzant el populisme, és saludable posar l’accent en aquells representants de la vida pública que no els fa por reconèixer que la política no té cap sentit si no es fa pels veïns i amb els veïns. El populisme es defineix –Wikipedia dixit– com «la filosofia política que promou els drets i el poder del poble en la seva lluita contra una elit privilegiada». Traiem al populisme la manipulació, la demagògia, el màrqueting i el lideratge propi dels cabdills –Chávez, Trump... Ara mateix Bolsonaro– i ens quedarà una nova oportunitat de revisió del contracte social. La majoria de veïns de qualsevol municipi es posa les mans al cap davant els actes vandàlics contra els béns públics. Accions que tenen un elevat cost econòmic però també social.

La implementació dels pressupostos participatius pot contribuir a revertir la feblesa de la cultura de la cosa pública, si som capaços d’implicar-nos realment en la seva planificació i gestió. I això no és d’esquerres ni de dretes, sinó de sentit comú, si realment l’objectiu és el benestar de la comunitat. I perquè és un tema cultural, cal que aquest canvi no l’impulsin només els polítics. El repte és de tots els agents que hi estan implicats: famílies, escoles, associacions i entitats ciutadanes ... I, evidentment, les administracions públiques. Tan senzill i tan complex.

La complicitat en el dia a dia desemboca en la confiança. I la construcció o reconstrucció de la confiança és la peça clau per la interpretació de què vol cada comunitat, cada municipi, pel seu present i el seu futur.

Aquestes preguntes no ens les podem fer només cada quatre anys. I aquesta consulta només depèn de nosaltres.