La dependència tecnològica absoluta

En el món interdependent en què estem immersos, i on qualsevol decisió, per minsa que sigui, ve condicionada per variables que en cap cas podem controlar, massa vegades ens oblidem d’aquesta dinàmica objectiva que «ho controla», i que, ens agradi o no, és una qüestió general en tot el que és el suposat exercici de llibertat, del que tant ens agrada parlar, però que poc reflexionem sobre la seva realitat objectiva.

Entrant en el tema de la tecnologia, la vinculació absoluta als seus mandats, és un fet inapel·lable, que si entrem a valorar, posa en evidència que avui «Internet» és un «amo» al que estem subjectes des de les diferents visions, siguin en positiu o en negatiu. L’esclavitud pràctica enfront dels avanços tecnològics, es converteix en una dada indiscutible, si a més som conscients que la potencial mancança de determinats «serveis» ens col·locaria en una nova «edat mitjana» insospitada davant la manca de «connexió» que avui podem considerar com normal i insubstituïble.

Algú pot pensar que en el seu moment l’electricitat va suposar un avanç importantíssim per la humanitat, i que darrerament l’aparició d’Internet, en totes les seves variables, també ha suposat un pas més per seguir avançant, però posats a meditar al respecte què suposaria que no funcionés la llum i que, per tant, Internet quedés «penjat»?; el panorama segurament seria totalment negatiu i comportaria la paralització global del nostre món a tots els efectes. Seria impensable pensar en un nou món, on la informació, la defensa, l’economia, la salut, la seguretat, etc., avui absolutament lligades a internet, deixes de donar resposta, per tant, aquesta possibilitat, que existeix, ens col·locaria en un demà imprevisible que, malgrat tot, sembla que no estem disposats a valorar com una possibilitat.

No oblidem tampoc el que comporta aquesta dependència tecnològica respecte els nostres drets com a ciutadans, darrerament publicitada des del vessant «manipulador» de determinats mitjans i poders, que basen la seva dinàmica de gestió amb la mentida o les mitges veritats; però tot això quelcom pot pensar que és un «peatge» per gaudir de tota la bonança que suposa el funcionament sense problemes de la nostra interconnexió permanent i el que es coneix com a intel·ligència artificial.

És evident que la meva reflexió pot estar ubicada en la «ciència-ficció», perquè sembla evident que la possibilitat de «tallada energètica» és improbable, per no dir impossible, malgrat que en determinats moments es puguin donar situacions evidents al respecte.

Avui, que considerem normal la possibilitat de conèixer al moment qualsevol nova que es produeixi arreu del món, que disposem de la màxima informació històrica, personal, al més alt nivell per la nostra salut; que els mecanismes de defensa funcionen sense cap problema; o que la dinàmica econòmica es fa virtual-real de manera permanent; no estaria de més reflexionar sobre aquesta dependència i les seves conseqüències negatives per buscar alternatives viables o, almenys, de control mínim a tots els efectes.

El món ha avançat més que mai en els darrers anys, però segurament en cap moment de la història, els poders de torn havien tingut tanta capacitat de control de la població, sigui directe o indirectament; per altra banda, també en l’actualitat la capacitat d’informar-nos i de tenir opinió ha estat tan amplia, en conseqüència, no estaria de més analitzar el panorama exposat des d’una visió crítica, sent conscients que per seguir avançant no estem disposats a perdre una part de la llibertat personal, o sí?

Tornant a l’inici del meu escrit «l’absolutisme tecnològic» és un fet que hem acceptat tàcitament com una cosa normal amb moltes més bonances que negativitats, esperem que no arribi el dia que la seva vigència ens pugui condicionar globalment, més enllà del que puguem sospitar.