Tribuna
Educar o malcriar
S’acostuma a afirmar, que els avis cangur donen una imatge positiva de la gent gran, que compensa una altra, poc percebuda, d’alguns joves que tenen dubtes, sobre si les seves quotes a la seguretat social, per mantenir l’actual sistema de pensions, els hi serà retornat quan s’hagin de jubilar. L’actual sistema de pensions està servint d’amortidor, per poder sobreviure en una societat, caracteritzada per una creixent desigualtat social i precarietat. Massa vegades, unes minses pensions de jubilació, serveixen per malviure tres generacions, la dels avis, els seus fills i els seus néts.
L’educació suposa assumir una complicada responsabilitat que requereix aconseguir un equilibri difícil entre la socialització i la llibertat. Hi ha qui es pregunta, si realment s’està educant o simplement criant als fills, en una societat individualista i consumista, manipulada per uns mitjans de comunicació alienadors.
Potser s’està criant i no educant a una joventut, no preparant-la per assumir els reptes d’una vida en llibertat, convertint-la en persones dependents, carn de canó de consultoris de psiquiatria, consumidors de droga, alcohòlics i altres seqüeles negatives, produïdes per una manca d’educació, que té poc en compte els valors, pels que s’ha de regir una societat equilibrada.
De forma general, els avis cangur ajuden o empitjoren, el procés de transmetre la necessària disciplina i ordre, que requereix l’educació d’un infant? La tolerància i passivitat pròpia de la gent gran, és adequada per educar o més aviat per mal criar?