La salut també es incumbència municipal

No hi ha ningú que no estigui afectat al llarg de la seva vida per algun problema relacionat amb la salut. Qui no ha tingut problemes amb la vista, els ossos, l’oïda, s’ha ofegat caminant o la tensió li ha jugat males passades? Associem normalment les patologies a factors personals o hereditaris, però moltes vegades les malalties tenen un origen social. Els antropòlegs ho han estudiat molt a fons i saben que a cada societat i a cada moment l’afecten malalties diferents. Precisament en aquest camp les aportacions de professors de la Universitat Rovira i Virgili, com Josep Maria Comelles, han excel·lit i han tingut consolidació i continuïtat en el Màster Interuniversitari en Antropologia Mèdica i Salut Global. Un d’aquells àmbits en què Tarragona també som avantguarda en docència i recerca.

Una simple observació a l’actualitat –tant a la que succeeix més a prop com a la més llunyana– ens farà veure com l’allargament de l’esperança de vida; la contaminació; l’ús i abús d’antibiòtics; multitud d’addiccions a substàncies, jocs i estímuls diversos i canviants; elements socials que afecten la salut mental; el contacte amb determinades substàncies i residus; la pobresa estructural i un llarg etcètera fan que malalties que avui ens colpegen amb molta duresa fossin desconegudes, o molt poc significatives, fa unes dècades.

D’una conferència del doctor Joan Guix –amb una llarga trajectòria de responsabilitats en el camp la salut pública– vaig aprendre una frase genial: «L’esperança de vida no està condicionada pel codi genètic, sinó pel codi postal». No sé de qui és l’autoria original de la frase, però em sembla que resumeix perfectament la necessitat de la mirada social a la salut. Hi ha multitud d’estudis que relacionen el lloc on vius amb la vulnerabilitat enfront de diferents patologies. Existeix, dins de cada ciutat, més probabilitat de contraure unes malalties o altres, de contraure’n moltes o no tantes, depenent del lloc on neixes, vius i creixes. És precisament en l’àmbit de la salut pública on els ajuntaments tenen més camp a recórrer. No es tracta ja de complir les competències mínimes que els assigna la llei amb temes vinculats a la salubritat o a la lluita contra les plagues, sinó de propiciar totes aquelles actuacions que poden millorar la vida dels veïns i minimitzar les bretxes socials.

Qui millor que els mateixos veïns i els professionals que tenen cura de la nostra salut física i mental per treballar de la mà de l’Ajuntament per millorar tots aquells aspectes socials que incideixen en la nostra salut? És per aquesta raó que des d’ERC volem crear el Consell Municipal de la Salut, un punt de trobada que ens ajudi a detectar problemes, a impulsar iniciatives i a compartir estratègies de ciutat. La salut no és només un tema assistencial; és una qüestió social en què cal fer molt de camí per arribar a l’equitat. La nostra responsabilitat com Ajuntament és fer aquest camí.