Tribuna
Les veus dels veïns
Periodista
Les associacions de veïns continuen tenint un paper cabdal com a òrgans d’expressió del ser i del voler de la ciutadania i com a interlocutors amb les administracions públiques. El fenomen de l’associacionisme en general no és nou i Catalunya n’és un clar exemple de diversitat i de vitalitat. Tot i que trobarem moltes associacions hereves de moviments de principis del segle XIX, les de veïns tenen un vincle directe amb la lluita contra el franquisme i un espectacular creixement a la dècada dels 70 del segle passat. De bracet de totes les persones i col·lectius que exigien la recuperació de la democràcia per viure en llibertat i en condicions socioeconòmiques, les associacions veïnals van actuar aleshores com les xarxes socials de l’actualitat. I ho van fer sense Internet.
La clandestinitat i el sentit cívic van permetre el seu impuls malgrat la repressió i les traves. Les associacions de veïns van jugar un paper determinant en la recuperació dels ajuntaments democràtics. En van ser impulsores, orientadores, generadores de líders i també controladores. Però, amb el pas del temps, la consolidació dels segons ha anat reduint el paper i el pes de les primeres. I, paradoxalment, sembla que estem tornant a la casella de sortida en aquest joc entre representants i representats.
Els polítics que gestionen els consistoris estan prenent consciència que cal tornar als orígens per connectar realment amb els veïns i donar sentit ple als serveis públics. Ja vaig parlar fa unes setmanes dels pressupostos participatius. N’és un instrument més –no l’únic, ni suficient- d’aquesta nova dinàmica per aconseguir que la ciutadania s’expressi diàriament i no només cada quatre anys participant en les eleccions municipals. Les associacions de veïns són els aliats necessaris dels polítics. Jugant net i evitant la temptació de confondre els papers. Aquests mesos vinents comprovarem si aquesta és la voluntat o contràriament els partits cauen novament en la temptació d’instrumentalitzar les associacions i alguns veïns de cedir als cants de sirenes per figurar a les llistes electorals. Associacions i partits són òrgans necessaris per al bon funcionament de la comunitat.