Les quotes d’autònoms s’assemblen cada vegada més a Movistar. Ara tenim una tarifa plana amb una «permanència» d’un any. Crec que falta poc perquè ens truqui la Zoraida per dir-nos que, si ens donem d’alta per compte propi, ens regalaran dos mesos pel gos de casa en l’epígraf 8010-Seguridad Privada. He sentit als polítics els últims dies i no entenc res. Uns parlaven de 60 euros més a l’any, d’altres que la tarifa seria menys plana. Al final, no m’ha quedat clar si era l’Estat el que em donava diners o jo havia de pagar. El que no sento mai és a cap polític que digui que pagarem segons facturem, l’opció més lògica però que no els dóna la gana d’entendre. Tan sords com si fos el referèndum. Fart de no saber què carai he de pagar el mes que ve he anat a la Tresoreria de la Seguretat Social a informar-me. No sé per què encara li diuen així, crec que el tresor ja no existeix. Se l’han fos.
He tingut dues alegries. Ara sembla que estigui fent la crònica gastronòmica pel Trivago, però el lloc era net i el servei molt amable. M’ha atès un senyor que es diu Joaquim. No, no era el Torra. M’ha demanat el DNI, l’ha agafat amb una mà, ha rigut i m’ha ofert la seva mà. «Ja està, ara donen diners als autònoms i m’han tocat 10.000 euros». Plof! No, amb l’altra mà ha tret un exemplar del Diari Més i m’ha dit que cada dia em llegia. Després, quan ha accedit al sistema informàtic per veure els «números» s’ha adonat dels altres Manaments que tinc. He sortit a l’avinguda de Roma desitjant que tornessin els romans a Tarraco, igual tenien una quota d’autònom més cara, però com a mínim llavors no s’havia de pagar la llum.