Sí, realment és una qüestió de «dignitat»

L’any passat el Govern del PP va invertir tan sols 275 milions d’euros a la província de Tarragona, un volum inversor raquític molt per sota del que la nostra societat necessita. Només cal recordar que en els darrers tres anys del Govern socialista del president Zapatero, ja en ple període de crisi, les inversions a la demarcació de Tarragona es van situar en els 511 milions d’euros anuals de mitjana. El PP ha reduït, doncs, les inversions a Tarragona a la meitat, bàsicament perquè no han cregut mai ni el potencial ni en les necessitats reals de les nostres comarques.

De fet, el dia en què es van fer públics els comptes territorials dels darrers pressupostos de Rajoy els diputats i dirigents d’ERC i del PDeCAT a Tarragona van sortir en tromba a denunciar aquesta, enèsima, mostra de menyspreu del Govern del PP amb Tarragona. Només cal consultar Internet per veure com s’exigia el retorn a les inversions que havíem tingut amb els governs socialistes, superiors als 500 milions d’euros anuals com deia abans. La «dignitat» de Tarragona no permetia menys, segons deien i perjuraven.

Doncs ara tenen una magnífica oportunitat per retratar-se i complir amb Tarragona i amb aquesta «dignitat» a la que apel·laven abans. Com sabeu, el Govern progressista i del canvi de Pedro Sánchez ha presentat la seva proposta de pressupostos per l’any vinent. El capítol social és realment ambiciós i de ruptura respecte a les retallades del PP i Ciutadans: augment del salari mínim, derogació dels aspectes més lesius de la reforma laboral, revalorització de les pensions segons l’IPC, reversió dels copagaments farmacèutics, augment de les beques per a joves i de les ajudes per dependència a les famílies, etc.

Sent això molt important –bàsic per a tantes i tantes famílies!– hi ha també un altre aspecte essencial que potser no s’ha divulgat tant: i és que aquests pressupostos inclouen una inversió addicional de 2.200 milions més en inversions directes per a Catalunya, dels quals com és lògic una bona part es destinarien a les comarques tarragonines. Aquests recursos, que realment necessitem, servirien per sufragar el desenvolupament d’infraestructures clau (com l’A-27 fins a Montblanc o la continuació de l’autovia A-7 tant cap a Barcelona com en direcció València) i per a la millora dels serveis i inversions socials (a mi m’agrada parlar d’inversions socials i no de despesa social) com les beques educatives per als joves, les ajudes per accedir a un habitatge de lloguer, i un llarg etcètera.

Atenent que han dit els líders d’ERC i del PDeCAT de Tarragona en aquests darrers anys de Govern del PP seria d’estricte sentit comú donar per fet el seu suport i vot favorable a uns pressupostos que tornen a posar Tarragona al mapa real de les inversions de l’Estat. Seria lògic, sobretot, en un partit com ERC que afirma ser d’esquerres. Com, doncs, es poden plantejar votar en contra d’apujar el salari mínim o d’assegurar el poder adquisitiu de les pensions tal com ja han anunciat que faran PP i Ciutadans?

Doncs, tristament, en aquests moments tant ERC com el PDeCAT afirmen que votaran en contra dels pressupostos socials per defensar la «dignitat» d’unes persones en el marc d’un judici que encara no s’ha dut a terme. La «dignitat» dels tarragonins i tarragonines ha desaparegut, ja que, si no s’aproven els pressupostos, es prorrogaran els actuals pressupostos del PP per la qual cosa aquesta inversió addicional i necessària per Tarragona s’evaporarà. I Catalunya perdrà 2.200 milions d’euros, així de clar. Es perdrà per un eventual i sorprenent «front» de PP, Ciutadans, ERC i PDeCAT del no als pressupostos socials del canvi.

Però els diputats d’ERC i del PDeCAT encara són a temps per evitar aquesta insensatesa. Per això, des del màxim respecte institucional i polític, els demanem que reflexionin i que, si tenen algun dubte, parlin amb els treballadors tarragonins que cobren el salari mínim de 735 euros mensuals, amb els milers de pensionistes de Tarragona que han vist la seva pensió congelada per les retallades del PP o amb qualsevol usuari de les nostres comarques que s’ha de desplaçar fora vila diàriament per motius laborals. Segur que, si ho fan, desapareixeran tots els dubtes que puguin tenir. Perquè, com deien ells mateixos l’any passat, la «dignitat» de Tarragona no permet menys.