Diari Més

Creat:

Actualitzat:

A partir del Concili Vaticà II l’any litúrgic es corona amb la festivitat de Crist Rei. És una festa que no s’entendria si apliquéssim a Jesucrist el model de reialesa tal com l’entenem entre nosaltres. És un rei molt diferent!

El papa Francesc ho fa notar amb una llista de paradoxes: el seu tron és la creu; la seva corona és d’espines; en comptes de ceptre, li han posat una canya a les mans; en comptes de vestidures esplendoroses, li treuen fins la túnica que portava; en comptes d’anells, porta claus a les mans; en lloc de posseir un tresor, ha estat venut per trenta monedes…

Joan Pau II, en la festivitat litúrgica d’avui, es fixava en l’interrogatori de Pilat. Quan el procurador romà li pregunta si és rei, Jesús respon afirmativament, però afegeix que «el meu regne no és d’aquest món» per evitar confusions. Pilat li pregunta llavors novament sobre la seva reialesa i el reu contesta aquesta segona vegada: «Jo sóc rei, per això he nascut i he vingut al món, per donar testimoni de la veritat.»

En llegir en els Evangelis aquesta resposta, podria sorprendre la relació tan directa que Jesús fa de la veritat amb la seva condició de rei. Però és que des que amb la seva encarnació ens va revelar que Déu és amor, la veritat de Crist serà la mesura de totes les nostres obres, la guia de la nostra consciència, la brúixola de l’existència humana.

Podríem preguntar-nos ara: ¿deixem que Crist regni en nosaltres? No regnarà si el seu tron en la nostra vida està ocupat per altres sobirans, per exemple per l’amor al poder, al plaer, a les riqueses…

Jesús no comparteix tron amb altres reis com ara l’egoisme, la supèrbia, la sensualitat; vol regnar en els nostres cors perquè siguem feliços ja en aquesta vida i en l’eternitat. No hem d’adorar vedells d’or moderns: una pàtria, un cotxe, un mòbil, un creuer… Tot és bo a la llum de Déu, però si no el substituïm a ell per interessos egoistes com quan diem que no tenim temps per anar a missa, no tenim diners per als pobres, no perdonem qui ens ofèn, no tolerem qui pensa diferent…

Déu no pot ser substituït, en la vida d’un cristià, per cap bandera ni per cap caprici que no sigui l’ensenya de l’amor al proïsme. Jesucrist és un rei diferent, que no ens demana submissió, sinó que dóna la vida per nosaltres perquè siguem alhora servidors del nostre proïsme, començant pels qui tenim més a prop.

tracking