L'any arquitecte Caselles Reus 2018

Des del 8 de novembre a la Sala Quatre del Museu de la plaça Llibertat hi ha l’exposició sobre l’arquitecte Pere Caselles Tarrats (Reus, 1864-1939) S’exposen objectes i fotografies cedides pels seus familiars, així com plànols originals, reproduccions i fotografies de les seves obres, de Reus la majoria i d’altres poblacions del Baix Camp. Reus dedica aquest 2018 a recordar i estudiar la vida i l’obra de l’arquitecte Caselles, un dels principals responsables de la transformació urbanística de la ciutat en l’ampli període que va de finals del segle XIX fins al primer terç del XX.

Obtingué el títol l’any 1889 amb el projecte d’un hospital civil, el qual li valgué l’elogi unànime de l’Escola i el de l’Academia de Bellas Artes de Madrid. De la seva promoció només varen obtenir el títol cinc companys, entre ells en Pau Monguió i Segura, de Tarragona, quelcom més jove i amb qui l’uniria una bona amistat tota la seva vida. Precisament Monguió li va signar molt projectes d’edificis reusencs, ja que va ser arquitecte municipal des del març de 1891, després de la mort del titular Sebastià Cabot i de la dimissió d’en Francesc Borràs i Soler, i tenia la incompatibilitat professional adient.

Pere Caselles va exercir com a arquitecte municipal entre 1891 i 1930, un llarg període que li va permetre influir directament en el curs de la política urbanística local en un moment en què la puixança econòmica de Reus es va traduir en la construcció d’un gran nombre d’edificis tant privats com públics. Es tracta d’un gran nombre d’edificacions (habitatges, escoles, espais industrials, equipaments municipals...) que seguien les darreres tendències que marcaven els corrents modernista i noucentista i moltes de les quals tenen l’empremta de l’arquitecte reusenc. Reus llavors era la segona població més important de Catalunya.

En Caselles era un home molt estudiós, metòdic i treballador; s’alçava a les sis del matí per a començar a treballar, ja que tots els matins els passava a l’Ajuntament fins a la seva jubilació a finals del 1929; les tardes les passava al seu despatx privat de la mateixa plaça de la Constitució i als vespres donava classes de dibuix a l’Escola Municipal de Dibuix i Comerç, creada el 1895 de la qual va ser també director entre el 1922 i el 1930, un càrrec que segons diuen va desenvolupar amb amor i competència. Segons documents de l’arxiu de l’Institut Baix Camp, continuador de l’Escola del Treball, quin embrió havia estat aquella escola, Caselles va seguir sent-ne professor fins al mateix any de la seva mort, el 1936.

També es coneix que era un home força religiós i tradicional; pertanyia a la Confraria de la Congregació de la Puríssima Sang. Era soci i directiu del Centre Catòlic, i també va ser soci actiu de la societat recreativa El Círcol de la qual el seu pare n’havia estat president i era conegut per freqüentar els espectacles culturals i festius del Teatre Fortuny, Li agradava molt la música i en especial l’òpera, tenia força partitures al seu estudi i a més tocava un piano de cua, dels pocs que llavors hi havia a Reus i que va ser destruït quan van forçar el seu domicili el juliol del 1936.

En tant que necessitat d’aigua pel reg de la seva finca, situada a la partida del Brugaret entre la carretera del Morell i la de Constantí, i sent home expert en les obres públiques, no és d’estranyar la seva estreta vinculació al Sindicat del Pantà de Riudecanyes dins del qual ja el 1908 ocupava una vocalia de la seva Junta d’Obres, essent-ne el President des de l’any 1933 fins a la seva mort l’any 1936.

Es va jubilar d’arquitecte municipal a finals del 1929, a 65 anys, passant la titularitat al també arquitecte reusenc Antoni Sardà Moltó, qui va guanyar les oposicions convocades. Tanmateix en Caselles va continuar treballant dins l’àmbit privat fins pocs dies abans de la seva mort, perquè als arxius es guarden una bona quantitat d’expedients ja signats per ell, datats entre 1930 i fins i tot en ple mes de juliol de l’any 36, quan el varen matar.

Reus dedica aquest 2018 a recordar i estudiar la vida i l’obra de l’arquitecte Caselles, un dels principals responsables de la transformació urbanística de la ciutat en l’ampli període que va de finals del segle XIX fins al primer terç del XX. Per saber la importància del seu llegat, et recomano la visita de l’exposició esmentada, comissariada per l’arquitecte reusenc Anton M. Pàmies, que estarà fins al 19 de gener de 2019. La recomano, ja que val molt la pena.