Els patinets extraterrestres: el problema i l'oportunitat

L’altre dia vaig presenciar una escena que us serà familiar. Caminava cap a l’Ajuntament i vaig compartir trajecte amb altres vianants, com de costum, però també amb aquesta mena d’extraterrestres que viatgen sobre patinets elèctrics de levitació més o menys inversemblant. Amb rodes i pal, amb rodes sense pal o fins i tot amb una sola roda i prou. «No ho vulguis entendre», em dic. En arribar a la cruïlla un d’aquests artefactes que anava massa de pressa va donar un bon ensurt a un senyor gran que, amb raó, es va defensar alçant el bastó.

Vaig decidir desviar el rumb i entrar a una tenda d’electrodomèstics per resoldre dubtes, entre els quals com evoluciona la venda d’aquests bitxos tant de moda. «L’any passat se’n venien alguns, però enguany moltíssims», em comenta el dependent. És prou evident que es tracta d’un mitjà de transport que ha vingut per quedar-se ja que respon a una necessitat de mobilitat i a una possibilitat tecnològica. El problema de tots aquests patins és que sense un espai delimitat on poder circular ni una normativa clara sobre com s’han de conduir –i com no s’han de conduir–, la confusió en usos, drets i deures esdevé perillosa tant per les persones que van a peu -les quals poden ser atropellades- com per les que en són usuàries –les quals poden ser criminalitzades–.

Aquest conflicte, anecdòtic fa només dos anys, és hores d’ara un problema majúscul que requereix una resposta eficaç, sobretot a les portes de la campanya de Nadal. Necessitem un ajuntament intel·ligent, diligent i decidit que entengui que tenim bones raons per afrontar el repte. Primer, perquè volem promoure la seguretat dels vianants, que està en qüestió. La ciutat ha de ser un lloc amable i segur per totes les persones que la viuen, la caminen i la passegen. No hi ha mitjà de transport més preuat que... les cames!

Però el repte també consisteix en fomentar la mobilitat eficient i sostenible que, com sabeu, és una de les prioritats d’ERC a Tarragona. Cada cop hi ha més persones que aposten per les bicis tradicionals, les bicis elèctriques i per alguna de les variades formes de patinet (segways, hoverboards, monocicles, etc.). Ambdós sistemes, bicis i patins, tenen bons paral·lelismes i requereixen solucions similars. Són atractius perquè són econòmics, àgils i nets. Si són de tracció humana són saludables i si són de tracció elèctrica són interessants entre aquells a qui les pujades se’ls fan una muntanya –mai millor dit–.

Tot això reverteix en una millora en la competitivitat de la ciutat. Més enllà del fet que bicis i patins impliquen una economia emergent al seu voltant –producció, comercialització i reparació, a més de cicloturisme–, hi ha el fet que aquests mitjans de transport sobre rodes fan que els nostres desplaçaments urbans siguin més ràpids que anar en cotxe i més personalitzats que l’autobús. Això ens permet estalviar temps o invertir-lo en nous moviments al cap del dia, en un context de descongestió de cotxes i fums dels nuclis més poblats. Un cercle virtuós!

Però res d’això no passarà si abans no som capaços d’implementar una ordenança que reguli les velocitats, les preferències d’us i pas i les condicions amb que s’han de conduir bicis i patins. I amb l’ordenança no n’hi ha prou: és urgent implementar els carrils bici que ERC fa temps que reclama, perquè seran l’espai segur pel qual hauran de circular també els patins. És així com la irrupció sobtada i forta d’aquests éssers extraterrestres, degudament aprofitada, serà una bona oportunitat per Tarragona. Tant per moure’s-hi com per viure-hi.