No marxeu mai de la vostra ciutat. Si ve un amic que ara és executiu a una empresa de la City de Londres i us ofereix un sou de 120.000 lliures, dieu que no. Quan torneu a Tarragona, sereu un turista de Bombai que baixa d’un creuer. Vaig quedar amb la Montse Adan del Port per parlar. Ja sabeu que jo només parlo de diners. I cap allà que me’n vaig amb la moto, directe a creuar la via del tren des de la plaça dels Carros fins a l’edifici aquell fet per algun arquitecte fumat. Perdó, afamat.
Ha anat d’un pèl que no em fiqués amb la moto a les escales mecàniques. Ja no es pot passar i he donat una volta fins a València per arribar-hi.
Ahir vaig anar a dinar amb el Paco i la Manoli al Coqvla i vaig deixar aparcat el cotxe al pàrquing de Corsini per fer un atracament al Mercadona. El pla consistia a comprar uns cacauets i que em paguessin quatre hores de pàrquing. Doncs, resulta que el supermercat només paga a una part de l’estacionament de la plaça, a l’altra no. On estava jo? Exacte, al que no està subvencionat. Després no podia sortir perquè no trobava la meva sortida: una era per l’il·lustre Governador González, l’altra pel Cristòfol Colom, però la de Moisès Peñalver es veu que encara no l’han fet. Vaig a fer la volta a la plaça Ponent i un senyor vestit d’agent de la Guàrdia Urbana m’indica molt amablement que ara ja no es pot fer. Vaig a l’Hospital Joan XXIII i és Nova York, edifici A2, B3, C4. No seria més fàcil posar: Leprosos, els de la viagra, extraccions de sang, IBI. Ah, no entreu a l’aeroport des de la Boella, era massa ràpid i és millor fer cinc quilòmetres més, arribes més descansat.