L'Europa real

Malgrat les predisposicions compartides perquè la Unió segueixi sent una referència vital pel nostre futur, l’evidència posa de manifest que les coses no són tan optimistes com ens podem creure, en funció d’un «maquillatge interessat» davant un model que exigeix canvis urgents, per fer front a una diversitat de ciutadania que pot veure’s no representada per un model, amb massa mancances i on els principis econòmics tot ho condicionen.

Els greus problemes vigents de creixement econòmic a la baixa, la nova aparició d’un repunt d’inflació, encara no generalitzada, i un estancament de salaris, són fets evidents que, si a més, se sumen amb la problemàtica del BREXIT, els desencontres que suposen determinats posicionaments de governs, de pes real, com l’italià, o el futur d’una aposta emblemàtica, en el seu moment, com els «diners barats», que haurà d’acabar en algun moment, més proper de què puguem sospitar, són fets que condicionen un demà, cada cop més necessitat de respostes reals i pragmàtiques.

El que és evident és que el marc actual és inviable des de molts vessants, però el que no hauria de deixar-se de costat és el suport real de la gent, que cada cop més posa en dubte el futur europeu en funció d’un escepticisme que es fonamenta en una imatge d’una Europa on solament els criteris econòmics són els que marquen tot.

El pes del Parlament, fins ara més simbòlic que de pes controlador pràctic, crec que serà un tema de discussió en les eleccions vinents de l’any vinent i on els representants dels Estats hauran de valorar si val la pena renunciar a part del seu pes en funció d’una unitat que no només pot ser monetària, sinó que també haurà de ser política i social, amb connotacions fiscals realistes i pràctiques.

Fins ara sembla que a Europa s’anava en funció del que cadascú pogués treure com benefici immediat, ja fossi per l’obtenció de finançaments milionaris a cost zero, un lideratge global o, inclusiu, el control sobre milions de ciutadans que en el seu assentiment sobre un «suposat estat de benestar» tenien garantit un futur envejable. Malauradament, la realitat del dia a dia a tots ens ha posat en el seu lloc, així la fi dels «diners gratuïts», o les problemàtiques incontrolades com la immigració, han comportat nous reptes on massa vegades no s’ha tingut o no s’ha volgut tenir resposta. Per altra banda, l’aparició de «discursos polítics» on «el poble prima per damunt de l’economia», que és un fet que queda molt bé electoralment, però que és molt complicat de portar a la pràctica, són fets difícils de contestar des d’un posicionament com el que ha estat normal a l’Europa des dels darrers quaranta anys.

Conseqüència de tot el precedent és que la nova Europa del present poc té a veure amb aquella que van dissenyar els seus fundadors, i no només pels canvis de caràcter ideològic i social, sinó sobretot, pel nou marc global on s’ha passat de ser referència obligada a una «comparsa més», amb grans currículums però amb poc pes real pràctic al moment vigent. Per tant, explicar tot això als que poden ser reticents al manteniment de la Comunitat Futura, hauria de ser l’eix fonamental en la propera campanya electoral que, a més hauria de donar garanties de canvi si es vol continuar per una consolidació avui sota dubtes. Les dosis de realisme que suposen exemples com el de la «revolucionaria Grècia» al seu moment, avui sota mínims de subsistència, hauria de ser l’exemple en positiu per reafirmar un marc de mínims, on tots sabéssim fer les seves aportacions amb la màxima bona voluntat.

Per altra banda, no oblidar que el camí de la divisió, també possible, només serà garantia d’inestabilitat a tots els nivells amb damnificats garantits pels més dèbils de la nostra societat, és cert que tot té els seus límits i que no podem oblidar la globalització que tot ho envolta i, per tant, la capacitat de resposta serà en funció d’una «suma i en cap cas de restes», encara que els darrers anys no s’hagi treballat en funció d’una ciutadania que s’ha pogut veure aparcada per beneficiar només a uns Estats que tampoc ha donat les respostes esperades.