Si esteu cansats de veure aquí el meu «careto» estàtic com si fos un segell del Rei, ara teniu l’oportunitat de conèixer-me per la tele més «animat». No és que el Borrell m’hagi venut «accions», ni m’han detingut per les meves brometes sobre el sagrat «Libro gordo de Pedrete». Col·laboro en un programa del TAC12 que es diu Som-hi. I vosaltres direu: «Doncs molt bé, au, adéu xato». Això és enveja, perquè treballeu en una fosca oficina on sou funcionaris de llocs que no funcionen. Però veieu els Mossos de la BRIMO quina vida més animada que tenen? Ells també surten per la tele. Ara es veu que, a Terrassa i a Girona, estan filmant una nova versió de Braveheart, del director Buch Lancaster, guanyarà un Globus d’Or en forma de finiment en diferit. Doncs sí, una vegada a la setmana he de fer allò que em maquillin, memoritzar un guió i saber quina és la meva càmera. Els primers dies són un desastre, perquè estic acostumat a treballar a casa, despentinat, sense roba i sense presses. Però clar, amb un cronòmetre, llums i la cara pintada, la cosa canvia.
L’any 1987 vaig anar com a periodista als estudis de Televisió Espanyola a Prado del Rei. El Frederic Porta ens va presentar l’Hermida i per allà corria la Campos. Anava amb el Milian, i vam veure la gravació del programa de cap d’any. El presentava la Carmen Maura, i el dirigia la Pilar Miró. Però el cantant s’equivocava tota l’estona i havien de repetir. Si l’Aute la cagava, jo també puc.
Parlant de cagades, veient el que li caurà al Pedrete d’aquí a dues setmanes, ell sí que voldrà maquillar-se, però perquè no el reconeguin.