«No li regalis un peix, ensenya'l a pescar»

Us imagineu tenir tota la família a l’atur i sense cap ingrés perquè heu esgotat qualsevol prestació per desocupació? Us imagineu que us tallen la llum perquè no podeu pagar la factura, que us fan fora de casa perquè no podeu assumir el preu del lloguer o que heu de fer cua per recollir una carmanyola perquè no us arriba ni per menjar? Us imagineu viure sols amb més de 80 anys o ser dependents i que ningú us pugui cuidar? Us imagineu patir assetjament per la vostra orientació sexual? Us imagineu no voler anar a casa per por de la vostra parella? Us imagineu haver d’abandonar el vostre país i la vostra família i viure en un lloc estrany amb poques oportunitats per tirar endavant?

Tot això està passant. A Reus, també. I la crisi econòmica ens ha portat la paradoxa que, mentre cada cop són més grans les necessitats socials, més s’han anat reduint les partides dels pressupostos dedicades a afrontar els riscos i els reptes que se’n deriven. La política d’austeritat ha comportat una reducció dràstica de recursos en l’àmbit del benestar social i això s’ha traduït en una manera de fer que recorda els models de beneficència d’èpoques passades i que no resol el que reclama la ciutadania del segle XXI.

La situació demana una altra manera de fer. Cal situar les persones al centre de l’acció política i calen noves idees, noves eines, nous al·licients que permetin millorar la qualitat de vida dels reusencs i reusenques. Per això, cal destinar-hi molts recursos i, sobretot, cal escoltar el que ens diuen les persones que entenen de psicologia, pedagogia, treball social, educació social i que són les que, diàriament, s’enfronten a aquesta dura realitat. Ells i elles tenen el coneixement d’allò que cal fer per reduir desigualtats i pobresa i el que reclamen els temps actuals en l’àmbit de la inclusió, habitatge, promoció de la salut, dependència, educació i tot allò que permeti a qualsevol persona participar amb igualtat de condicions a la societat.

Hem de treballar des del consens i amb la participació de tots els sectors implicats. I per això estem disposats a crear un grup de treball per definir reptes i donar respostes a les necessitats socials. Hem d’aprofitar el coneixement dels actors de l’àmbit del benestar social per millorar la política en aquest camp, detectar necessitats i afrontar problemes. I així els ho exposem en un seguit de trobades que estem duent a terme amb l’objectiu de posar temes de debat damunt la taula i copsar inquietuds. Només així podrem contribuir a definir línies de treball conseqüents amb el que els reusencs i reusenques necessiten. I les definirem en un document estratègic que concreti la diagnosi, els objectius i les propostes d’actuació a deu anys vista perquè Reus torni a ser una ciutat amb qualitat de vida. Una ciutat equitativa, saludable, solidària, oberta, cohesionada i justa.

I ho farem abandonant aquest model d’assistencialisme actual que només posa pedaços però no aporta solucions efectives a les necessitats socials. Perquè tal com diu el proverbi, és millor ensenyar a pescar que no pas regalar un peix.