Amb aquest article tinc una gran sort: no puc veure com us queixeu. Així que dic el que vull, i si no us agrada... no el llegiu. És fàcil. Avui opinaré d’una cosa que a molts us farà estripar la pàgina -si ho llegiu en paper- tot i que no us recomano que destrosseu el mòbil o l’ordinador si ho llegiu a la web, que van «carets».
Presos polítics (ja ho sé, per a tu no, però per a mi sí). CDRs, manifestacions, llaços grocs, gent voltant per tota Europa, resultats econòmics que començaran a caure, opinions negatives sobre la Justícia, sobre l’Estat, sobre la Policia, sobre la monarquia.... Escolteu, si ja sabem que al final del final el referèndum serà inevitable. Per què no ens hi posem ja?
M’agradaria posar la tele i no sentir un dia rere un altre als d’una banda criticant als de l’altra banda. I ningú es cansa! Critiquen els Mossos per cada actuació i el Torra sembla el tió, tothom li fot clatellada cada vegada que parla. Al Congrés sentim el mateix que ja sentíem fa un any. El diumenge aixecaran barreres als peatges, col·locaran llaços, farem un altre 11 de Setembre multitudinari, Puigdemont continuarà apareixent a una roda de premsa a Brussel·les parlant de la incomprensió i l’Arrimadas deixarà de parlar per posar un vídeo en bucle dient el mateix de sempre. Avui, sentint una de les tertúlies televisives calcades de les de fa un any, m’he preguntat si a algú no se li pot acudir alguna cosa per trencar aquesta espiral idiota. Pedrete, si tu ja saps que, al final del final, la via escocesa és inevitable, per què no fem d’una vegada el referèndum i tornem a criticar al Mourinho.