Diari Més

Tribuna

Un nou món és possible

Director de Càritas diocesana de Tarragona

Creat:

Actualitzat:

Nadal, és temps d’alegria, de nous de desitjos, d’il·lusions, de pau, de treure el millor de nosaltres mateixos, de mirar més enllà i posar-nos en lloc dels altres per que siguin feliços, de ser solidaris. És el moment pel retrobament, per l’ajut, pel compromís.

Des de Càritas ens afegim a la joia del Nadal amb un missatge d’alegria, de confiança i d’esperança a tota la societat. Creiem fermament que el nostre compromís vers les persones més vulnerables millora el món i que un nou món és possible, si molts de nosaltres ho volem i treballem en aquesta direcció. Per això aquest Nadal us convidem a ser part del nostre compromís.

L’alegria i esperança del Nadal no amaga que vivim en «una economia de l’exclusió i desigualtat. Aquesta economia mata.» com ens diu el Papa Francesc en la exhortació La Joia de l’evangeli: «Com a conseqüència d’aquesta situació, grans masses de la població es veuen excloses i marginades: sense treball, sense horitzons, sense sortida..... Hem iniciat la cultura del descartament.».

Tot i la recuperació econòmica dels darrers anys, la tasca social de Càritas continua sent avui imprescindible per a moltes persones que no tenen feina o que es troben atrapades en la precarietat laboral, que pateixen solitud, que no poden garantir la igualtat d’oportunitats per als seus fills, que no poden accedir a un habitatge en condicions, que procedents de processos migratoris variats no aconsegueixen el reconeixement dels seus drets fonamentals ni poden satisfer les seves necessitats bàsiques.

El dia a dia de Càritas està plé d’històries de persones que es veuen excloses i marginades per raons diverses i viuen situacions cada vegada més complexes. Però també d’experiències joioses i esperançadores que ens animen a continuar com les 3 que presentem a tall d’exemple, amb els noms de les persones canviats. La primera, una actuació d’emergència, les altres dues, processos llargs d’acolliment i d’empoderament personal.

Dues famílies brasileres que de cop i volta són desnonats de l’apartament on vivien i es troben al carrer un capvespre de novembre. Vuit persones, en total: una parella amb la dona embarassada, que ja porta un temps entre nosaltres; una altra parella, amb quatre fills entre vuit i setze anys, acabada d’arribar que tan sols parla portuguès. Vingueren amb una promesa d’habitatge i van ser enganyats. La policia municipal els dona el telèfon de

Càritas: el municipi no té serveis d’urgència social per atendre’ls a aquestes hores. Des de Càritas ràpidament es cerca un hostal senzill perquè tinguin allotjament. Venen a la parròquia carregats de maletes i estris, que deixen al local de Càritas. Se’ls explica els passos i les gestions que han de fer i reben els diners per pagar l’hostal. L’endemà al matí aniran a l’oficina de benestar social, que es farà càrrec de la seva situació. El futur que els espera és difícil i incert. Si més no, a Càritas els hem acollit de manera immediata i han evitat una nit freda a la intempèrie amb els infants i la dona embarassada.

Quatre homes acollits per Càritas en un habitatge compartit. Pere, treballador responsable d’una indústria en un país llunyà, va fugir per por de perdre la vida. Ha tramitat la pensió que per edat li correspon. Joan, després de sis mesos al carrer, per ordre d’allunyament familiar, és acollit i acompanyat per refer la vida, mèdicament i socialment. Andreu, queda al carrer en quedar-se sense feina, ha continuat la seva formació per cercar una ocupació estable. Jaume, donat que la seva família viu lluny, cerca habitació per ell. S’ha acollit i s’assumeix l’acompanyament mèdic i psiquiàtric que necessita. Amb una aportació de 160,00 € mensuals cadascú, tenen habitació i espais comuns compartits en un habitatge i han aconseguit l’empadronament. Tenen sostre, com a primer pas mentre cerquen una llar, i amb l’acompanyament de Càritas tenen una nova esperança.

Tres joves migrants en un habitatge d’acollida. De diferents països africans i processos d’arribada també diversos, tres joves migrants majors de 18 anys, sense tutela de l’administració pública, comparteixen un pis de Càritas. Amb un seguiment personal individualitzat, itineraris de formació i d’inserció laboral, proveïment d’aliments i de roba, tramitació de papers, gestió del pis i acompanyament general intens de professionals i voluntaris de Càritas, aquests nois tenen la oportunitat de regularitzar la seva situació, d’adquirir una formació i d’aconseguir la seva autonomia personal. Un procés ple de dificultats d’un mínim de dos anys.

Amb alegria, confiança i esperança des de Càritas acollim i acompanyem persones que ho necessiten. Vols ser part del nostre compromís? Pots fer-ho de moltes maneres:

- realitzant un donatiu puntual

- fent-te soci i col·laborant de manera continuada

- vivint de manera austera i consumint de manera responsable

- cedint temporalment un habitatge

- sent voluntari per acompanyar persones, assessorar, donar suport administratiu o gestionar processos

tracking