La llavor del canvi

Dins del context en què es troba el país, un procés d’independència que segueix avançant, segons uns i massa lent per a altres, i amb els ulls posats en l’inici del judici dels nostres presos polítics, ens estem apropant a les municipals, a priori, la primera cita important de les votacions que es preveuen per al 2019.

Els partits municipals afronten aquestes eleccions com la continuació del sistema sortit del règim del 78, a l’antiga. Els partits no volen canviar res. Ja els està bé aquesta partitocràcia. Però des de les bases i des del poble, es demana unitat, es demana anar junts, coalició de partits i unió de partits, per poder mantenir els ajuntaments de caràcter independentista, republicà i per al servei del poble, del país i de la cultura catalana. Els partits escolten però no fan res, segueixen fent els seus càlculs cadascú per la seva banda. Per això es va crear el moviment de les primàries a tot Catalunya, l’eina que ha d’ajudar d’una manera o d’una altra a la unitat.

I és en aquest context, al Vendrell, on els partits no volen unir-se i, per això, el moviment de les Primàries Catalunya, un cop presentat en societat, comença ja a tenir forma i a fer por a uns i a il·lusionar a uns altres. Les primàries del Vendrell aviat presentaran molts dels seus candidats i ja hi ha programes electorals al voltant del moviment. Mentrestant, els partits miren de seguir jugant al joc de les cadires, mirant els seus interessos, però no els dels seus votants sinó els de la direcció dels partits i els que ja estan a dalt de tot de les llistes. Però intentant comprendre, des de la meva ignorància d’aquest món, penso, reflexiono i els hi dic als partits:

Podeu ser la llavor del canvi. Us imagineu que un petit poble, no tan petit, capital de comarca, a mig camí entre Barcelona i Tarragona, unes quantes persones, uns quants representants d’un, dos o tres partits, unes quantes persones que es podrien comptar amb els dits de la mà, podrien ser la llavor del canvi?

La llavor seria l’acció d’unir-se amb el seu oponent polític, als seus antagònics, deixant de banda els seus problemes ideològics, programaris i els personals i ser generosos entre ells i seguint la màxima «parlant la gent s’entén», formessin una coalició de partits que aniria des de PDeCAT a la CUP i IU passant per ERC; una coalició que optaria a una alcaldia quasi segura i que podria deixar sense possibilitats els partits anticatalans.

Us imagineu, que en un petit poble i unes poques persones plantin la llavor del canvi?

I un cop naixés, s’escampés per totes les contrades, com si es tractés d’una vacuna i el seu efecte fos una unitat tan desitjada pel poble?

Aquest efecte és possible i és a les mans de set o vuit persones, o torno a dir, la llavor del canvi està en la decisió que prenguin 7 o 8 persones. Aquestes persones han de ser conscients que aquesta acció sortiria als llibres d’història; «Va ser al Vendrell on unes persones van deixar de banda molts dels seus problemes i es van unir en pro d’una crida col·lectiva i transversal per la unitat».

Ara, aquests 7-8 tenen a les seves mans canviar les coses. Tenen a les seves mans la llavor. Quants de nosaltres faríem aquest pas pel bé del poble, de tothom, de tot Catalunya?

Quina sort tenir aquesta oportunitat! Quin orgull seria per nosaltres que aquests partits, aquests polítics, unes persones tan a prop i amb la possibilitat de plantar la llavor del canvi. I quina forma més bonica que el nostre poble es faci conèixer com l’inici de tot i es reconegui com el lloc on es va plantar la llavor del canvi.