Coneixement local

Fa anys l’antropòleg Clifford Geertz va publicar un llibre amb el títol del qual he pres el titular d’aquest article, on demostrava que per tenir coneixement d’una cultura era imprescindible tenir un bon coneixement local. Els bons antropòlegs s’instal·len entre la població que volen estudiar i miren de recollir tots els detalls de la vida quotidiana, les creences, costums, mites i fòbies, per arribar a fer-se una idea de la població. Preguntant.

No sé ben bé a qui assessora el govern de l’Estat en referència a Catalunya. Als anys de plom del Partit Popular qui ho feia era el Jorgito Moragas i personatges com García Albiol o Alicia Sánchez Camacho. I així els hi va anar. Després de l’1-O al Moragues se’l van treure de sobre i enviat a un exili daurat a Filipines.

No sé si l’actual geni és el senyor Iván Redondo, un donostiarra que ha estat assessor del govern del PP d’Extremadura o algun membre il·lustre del PSC, però quan van decidir que l’aportació estrella a l’apropament polític amb Catalunya era donar el nom de Josep Tarradellas a l’aeroport del Prat, algú els va enredar.

Sóc prou gran per recordar-me de crits al carrer de «No volem titelles/Fora Tarradellas». Amb tot el respecte històric per qui fou president de la república catalana a l’exili una pila d’anys, la seva figura carrega amb notables discrepàncies d’orígens diversos. En tot cas, fora una bona cosa haver-ho comunicat i, fins i tot pactat d’antuvi. Per la gent de menys de 40 anys Tarradellas potser els hi evoca un nom de carrer o avinguda. Però més aviat els hi sonarà per una molt popular empresa fabricant d’embotits i pizzes precuinades, arrelada a la, segons el director de La Vanguardia, capital de l’independentisme català.

Quan es porten molts anys demanant la gestió de l’aeroport, les inversions i l’autorització per a vols transoceànics, que la resposta sigui un canvi de nom i, a sobre, controvertit, té més d’imposició colonialista que altra cosa.

Potser els hi manca coneixement local. No ens coneixen. La distància posa dificultats. Els assessors miren més els gestos i les oportunitats. També miren a curt termini.

O no. El meu entendre és l’arrogància, el menyspreu, la desconsideració, el menysteniment des d’una posició de domini colonial que entén les peculiaritats com provincianisme i les reivindicacions com atacs al poder constituït. Canviar el nom a un aeroport és el més lluny que volen arribar pel que fa a concessions. Concessions, que no reconeixements de drets.

Però és que també han dit que els drets només existeixen dins de l’ordenament jurídic. Si així fos, encara hi hauria esclaus, les dones no votarien o l’escolarització seria un privilegi, igual que l’assistència sanitària.

No ens coneixen. No volen tampoc reconèixer que ja no suportarem les seves contradiccions ni les seves imposicions. Només els hi farem veure quan marxem. Aviat.