Volia fer un resum de l’any 2018, d’estil professional, com un periodista seriós, però em fa mandra ara repassar tots els diaris de l’any. Em comprendreu, perquè després dels torrons ja sóc el nino de Michelin, que no pot ni obrir un diari. Al resum hauria de parlar dels Jocs del Mediterrani, amb cerimònia casposa i entrades misterioses, com les del cap de José Bono, que apareixen i desapareixen. El polític castellà reconeix ben claret que s’ha posat cabell, però l’altre Pep encara no ha reconegut que ens ha pres el pèl. Ei, que d’altra banda jo estic content que allà tinguem instal·lacions esportives pròpies d’una gran ciutat, moderna i al costat d’una gran multinacional de la venda de mobles. Ah, no! Calla! Que els d’Ikea ara s’han desenamorat de Campclar. Els capullos de l’Ikea també semblen el cap de Bono: ara no, ara sí... Sabeu què us dic? Que es fiquin pel «Condukthej» les seves mandonguilles de/amb m.... Si els suecs creuen que els tarragonins només podem tenir dret a un magatzem, tranquils, que ja trobarem alguna cosa a posar allà. Ja sabeu que sóc home d’idees. No sé qui porta això del tema dels límits dels municipis, però proposaria que es traslladés la frontera de Reus a La Floresta. Per a compensar la pèrdua territorial (de què em sona això?) el Nàstic compraria per un euro el Reus Deportiu. Faria un equip amb els millors jugadors dels dos equips, que seria imbatible i deixaríem de plorar, els d’aquí per les derrotes i els d’allà per la hipoteca.
Feliç 2019 us desitgem el Bono, el Pep, l’Olivé i jo. Mama, deixa ja de posar-me cava, cony, que estic escrivint l’article del Diari Més!