Bé, amics, ja ha arribat un nou any. Després de fer l’hipòcrita amb la sogra a la taula desitjant-li felicitat i d’aguantar els màsters en «cunyadisme» a la taula, us decidiu a emprendre una nova vida. Cada any el mateix. Si ja sabeu que no aprendreu anglès, que pagareu inútilment el gimnàs, que no us divorciareu perquè la hipoteca no la podeu pagar sols i que no us aprimareu fins a semblar el ministre astronauta... Per què no fem propòsits més reals? A veure, heu de pensar: el 2019 treballaré tot el dia i cobraré una merda. Això, segur que ho compliu. Ep! Excepte si el Pedro Sánchez s’inventa alguna reforma laboral i aneu al carrer. Llavors us quedaríeu sense feina, però no estaria tot perdut perquè tindríeu la merda. En comptes del gimnàs, que ja sabeu que no hi anireu, proposeu-vos engreixar-vos fins que no us tanquin els pantalons. Veieu? Una altra cosa que també compliríeu. També us podeu proposar ser dependents d’Espanya, ja sabeu que es complirà. Així, feu-me cas, que quan acabi el 2019, ja haureu aconseguit els vostres desitjos. I, pel 2020, ja haureu trobat la fórmula de la felicitat. O sigui, que no demaneu als reis que desapareguin els Reis, perquè ja sabeu que no es complirà. També us podeu proposar anar d’excursió al Valle de los Caídos a veure al marit de la collares rient-se dels socialistes. Sí, sí, coincidirà amb la declaració 230-B de Pedrito assegurant que les restes sortiran... a la portada de l’ABC.
Però, mireu, la meva dona va fer un desig l’any passat sobre els autònoms. I, no us ho podreu creure: m’han deixat a la Nissan un cotxe que ja condueix sol.