El 2019: agenda plena

Que el 2019 sigui un any de gran intensitat electoral, és una oportunitat per proposar i alhora prendre decisions. Decisions estratègiques per Tarragona i pel Camp. Decisions que han de transformar la realitat que vivim. Decisions amb mirada curta i llarga a la vegada.

Cal decidir sobre l’urbanisme. No volem un urbanisme especulatiu que centrifuga la ciutadania cap a la perifèria. No volem l’urbanisme depredador d’espais naturals. Volem, en canvi, l’urbanisme que aposta per la ciutat construïda i pel lligam entre barris. Volem l’urbanisme que fa ciutat, amb eixos comercials i dóna vida. Un urbanisme per a les persones i que no les expulsa. Volem revisar el POUM.

Cal decidir sobre infraestructures. És urgent i inajornable planificar la plataforma viària per a mercaderies paral·lela a la línia de l’AVE fins a Castellbisbal –ja es fa entre València i Castelló. Cal fer-ho ara, perquè el tercer fil, que ara s’instal·la a la costa, sigui realment provisional; perquè puguem alliberar la costa de mercaderies i per poder decidir de debò sobre la façana marítima de Tarragona.

Volem decidir sobre un nou model de mobilitat. Una mobilitat que traspassi el municipi i sigui integral al Camp de Tarragona: una àrea de prestació conjunta del taxi i també de serveis de transport col·lectiu.

Necessitem un dibuix ampli del TramCamp, que no sigui només aprofitar les infraestructures existents, sinó les que cal fer també.

Les que uneixin els nuclis més poblats i els generadors de mobilitat més rellevants: universitat, hospitals, estacions, port, aeroport, llocs d’interès turístic... Tan sols així tindrà sentit i serà útil aquesta infraestructura. Ens cal dibuix, pressupost i execució del TramCamp.

Necessitem impulsar la competitivitat de la nostra economia que té un marcat eix industrial. Una indústria que ha de ser competitiva i que per ser-ho li calen eines com uns preus d’energia homologables als països del nostre entorn. El recent impuls sobre la legislació de Xarxes Energètiques Tancades, on val a dir que ERC a Madrid va ser clau, representa un horitzó clar per l’impuls d’inversions i la creació de llocs de treball a les nostres indústries del Camp. No ens hem de quedar aquí.

Hem de materialitzar-ho. Hem de contribuir a la logística del Camp, que ha de passar per la capacitat d’emprenedoria autòctona i la contribució universitària.

Ens cal, també, millorar els serveis turístics i patrimonials a Tarragona. Uns serveis que no frustrin les expectatives sobre la nostra ciutat al visitant. Un visitant que ha de trobar on dormir i les portes obertes del nostre patrimoni.

Cal prendre moltes més decisions sobre educació, sanitat i serveis a les persones. També de com reestructurar l’Ajuntament: la política de RRHH, les empreses municipals. Decisions sobre revertir l’externalització de serveis i el control de les empreses contractades.

La política de subvencions. La política de la veritable participació ciutadana amb la creació dels consells de districte. I, d’entre d’altres, una veritable aposta per la cultura, per l’acció cultural fomentant esdeveniments, patrimoni, festivals, programacions, on Tarragona es reconegui com un veritable motor cultural del Sud de Catalunya.

Cal també, però, que prenguem la decisió del que volem com a país tots plegats, si volem un país amb una deriva feixista o amb una deriva realment democràtica. Se’m fa difícil pensar que tot plegat valgui la pena si vivim en un país no democràtic que empresona a persones per les seves idees.

Que tinguem un bon 2019 i complim l’agenda.