Les ordenances fiscals i un govern que no escolta

L’any 2018 l’hem acabat a Cambrils amb l’aprovació de les seves taxes i impostos per al curs vinent, per part d’un govern d’ERC, PDCAT i PSC, que aviat ens proposarà un pressupost definitiu per als poc més de tres mesos que quedarà del seu mandat.

Aquest mateix govern en els darrers anys ens ha acostumat a no fer cap esforç addicional per rebaixar la pressió fiscal dels habitants de la nostra població, al mateix temps que la qualitat dels serveis oferts no han estat, ni de bon tros, millors que en el passat; només cal atendre en aquest sentit les nombroses queixes que sobre l’estat de la via pública o la neteja en general, que dels diferents barris i gremis ens arriben cada dia. En aquest sentit, des del NMC estem tips de demanar més sensibilitat als qui ens administren, un millor coneixement de les necessitats i urgències que ens envolten, i, especialment, una visió de futur que s’hauria de traduir en posar les coses fàcils per garantir que les cambrilenques i cambrilencs vegin augmentada la seva qualitat de vida.

El resultat d’avui dia doncs no és el desitjat, i sembla que hi hagi qui segueix pensant de cara a la paret, prenent decisions unilaterals a cegues, sense escoltar ningú, i aprovant any rere any una taula impositiva que no té en compte tres premisses bàsiques, que pel nostre partit municipalista, haurien de ser imprescindibles: una equació a tres bandes que uneix la protecció als col·lectius més vulnerables, la promoció decidida de l’activitat econòmica afavorint directament la petita empresa, que és la que tenim a casa, i la incorporació de criteris mediambientals que assegurin una millor sostenibilitat. Es tracta, en resum, de conèixer de primera mà les necessitats de cadascuna de les persones, empreses i comerços, que paguen els seus impostos a Cambrils, i volen a canvi els serveis que necessiten per fer-ne una ciutat més competitiva de cara a l’exterior i agradable en la convivència de tots plegats.

Si parlem, per exemple, de l’Impost de Béns Immobles (IBI), que és una de les eines de finançament municipal més important, confiàvem des del NMC que l’equip de govern pogués reduir-lo com ho han fet altres municipis veïns, suggerint compensar-lo per part nostra, amb altres propostes com podien ser l’establiment d’un segon dia de mercat ambulant o, per tal de posar un altre exemple, acudint amb major entusiasme a les convocatòries de subvencions d’administracions superiors, apostant sobretot per anar de la mà amb altres agents del nostre territori per elaborar projectes més ambiciosos d’interès comú. Llàstima, i això també provoca la nostra indignació, que en els últims anys s’hagi optat, per part de qui ens governa, per esperar al fet que vinguin a la nostra cerca, en lloc de sortir nosaltres a mostrar i vendre de millor manera, portes enfora, els valors i fortaleses que tenim i volem desenvolupar.

És clar, d’altra banda, que som un municipi imminentment turístic, i a banda de treballar per la diversificació de l’economia en altres sectors com pot ser el que ens ofereix el desenvolupament del nostre sòl industrial, hem de seguir exigint, sobretot als partits del consistori que tenen representació estatal, el fet de resoldre una aportació econòmica major des de dalt per poder mantenir la qualitat de la nostra oferta, a la vegada que satisfem als habitants que resideixen a Cambrils durant tot l’any.

Perquè ho hem de dir clar!, i és que cada vegada s’està tornant més car viure a Cambrils, tal com va l’economia en global, els ingressos que cada família percep pel seu rendiment de treball, la falta d’aquest durant molts mesos de l’any, i encara més en relació a la inversió i aportació pública que es rep de tornada que no és suficient.

Si resulta molt important fer pagar els apartaments turístics per la seva activitat, cosa que no es fa degudament, tant decisiu resulta la regulació dels habitatges que resten buits, posant els mitjans d’inspecció suficients per aplicar sancions als grans propietaris, en la majoria de casos bancs i fons d’inversió, que no mostrin interès en posar-los al mercat de lloguer o a la venda a preus assequibles.

El llistat de solucions que beneficiarien tothom, aportant una millor qualitat de vida als qui paguen més i reben menys, a la vegada que afavorint la inversió i l’activitat privada, és llarg, i aviat el donarem a conèixer al programa electoral del nostre partit. Des del NMC hem proposat, des del primer dia, i per responsabilitat amb nosaltres mateixos, que es construeixi un municipi apte i just per a tothom, amb una oferta de serveis permanent i no vinculada a la temporalitat del turisme, i amb una pressió fiscal adequada a cada moment de l’any per garantir la supervivència de les botigues, els comerços i les persones que procuren remar endavant amb innegable esforç. En política i gestió municipal s’ha de tenir capacitat de diàleg amb les parts implicades, sobretot saber escoltar, i tenir una estratègia concreta relacionada amb una determinada visió de futur.

Resulta així una llàstima que l’actual equip de govern no parli amb gairebé ningú, es faci el sord a les propostes que li arriben, i es giri d’esquena als problemes que cada vegada se’ns fan més grossos com a ciutat.