Tribuna
Box 12
Periodista
Podria passar en qualsevol hospital públic de Catalunya. En el meu cas va ser a l’Hospital Sant Joan de Reus on el passat dimecres va morir el pare. Però avui no faré pas la necrològica.
La privacitat és un espai molt petit que per respecte i pudor només comparteixo amb el meu cercle més íntim. Vinc plorat de casa. Del que sí vull parlar-vos, és dels professionals, de les persones, que el van tractar i atendre i que ens van acompanyar per fer més passador el procés i el desenllaç. Dic el que penso i sento.
Un dels dies li vaig dir directament a una d’elles que admirava el seu treball, dedicació i sensibilitat que anava més enllà de les obligacions. Les vivències d’aquests darrers mesos m’han encès la sang i escalfat la boca en comprovar com les circumstàncies econòmiques i polítiques han tibat extraordinàriament les condicions d’un model de sanitat pública que hem de defensar amb les dents. L’atenció a la fragilitat del cos i l’ànima dels pacients i familiars és prioritària pels qui creiem en els serveis públics. No hem d’acceptar discussions polítiques estèrils protagonitzades per electes de saló i administradors de despatx i calculadora que, a més, tenen la barra d’afirmar que defensen als ciutadans.
El sistema sanitari públic català és molt bo, però necessita decisions i recursos suficients per evitar que tot el pes del seu manteniment caigui sobre les espatlles dels seus professionals sovint en condicions laborals i materials precàries.
La sanitat pública de veritat no entén de termes municipals ni només de criteris de sostenibilitat. Escoltant les declaracions d’alguns polítics se’m regira l’estómac. La tàctica per intentar esgarrapar uns quants vots els porta a dir públicament –i això és el que compta– el que estic segur que no pensen quan ells o els seus familiars estan tocats per la vareta de la malaltia.
La politització, la partidització de la salut és una indecència que hauria d’estar penada per la llei i per les urnes. I, si no, pregunteu-li a qui des del box 12 de qualsevol hospital només espera calmar el dolor i recuperar l’esperança de viure.