Veig la dona mirant pel Netflix una sèrie d’una japonesa que aconsella com ordenar. La senyora en qüestió es diu Marie Kondo que, si ho pronuncies molt de pressa, et pot portar a pensar que han fet la segona part de Brokeback Mountain. No explico l’acudit que em ficaré en jardins. De seguida m’he posat a veure-ho, pensant que potser ens ordena la casa, vull dir a Catalunya. Igual parla amb el Puigdemont, el Torra, el Torrent i el Tardà i els posa a tots al seu lloc al calaix de les calcetes. Anava a fer una brometa sobre posar ordre a les golfes, però si abans em ficava en un jardí, ara queia directament al parc de sequoies de Yellowstone. Per cert, que les coses han canviat per allà. L’os Yogui dirigeix el parc de Badalona, el petit Bubu, delegat del bosc, ha desaparegut i el guardabosc continua volent destrossar la sanitat dels arbres.
En el tema de l’ordre, el problema més gran que tinc són els records sentimentals. En tinc capses i capses plenes. Una pel·lícula en super-8 dels carnavals del 85 a Reus, una calculadora premi de Mecanografia, una carta del Garriga des de Bolívia, una foto conjunta de Recasens i Gomis del 86, un carnet de premsa de The Old Times. No sé si a vosaltres us passa, que les capses es reprodueixen a les nits. I cada setmana n’hi ha més. Passa el mateix amb els llibres, i no saps si pots llençar aquell llibre de Constitucional de quan vas estudiar Dret, perquè no saps si al final el canviaran o al teu nét li servirà el mateix.
Sort que no he llençat una insígnia de la Falange de quan anava a l’OJE del Niloga de Reus. Ara torna a ser tendència!