Sovint diem allò de «és injust» sense saber de què parlem. Però avui us explicaré el significat real de la paraula a través de la vivència d’un amic. Perquè ho enteneu bé, us convido a passejar entre les flors seques i les fotografies esgrogueïdes del cementiri de Tarragona fins a arribar a la làpida més bonica que trobeu. Dediqueu tres minuts a mirar en silenci la inscripció de marbre on es llegeix «Clara Zapater Caminal». Imagineu que allà dins no hi ha la Clara, sinó la vostra filla, jove, alegre i vital. Ploreu. Ara vull que us traslladeu mentalment a l’aeroport. Fa unes hores algú ha trucat per dir-vos que la vostra filla està dins una nevera del dipòsit de cadàvers. No heu dormit, no heu menjat i esteu agafant l’avió per veure «la nena» morta i trepitjada dins una nevera. Com a les pel·lícules, però sense càmeres que ho filmin. És real.
Ara, que ja ens entenem, anem a l’altra banda. Imagineu una reunió de fills de puta organitzant un concert en una taula de Duisburg. Les sortides d’emergència no importen i tant se val si en un túnel sense sortida hi poden entrar cent, dues-centes mil, o un milió de persones. És igual! No són les seves filles! Ara, entra en joc una justícia exemplar: uns representants de la Cort alemanya. Porten togues per poder amagar els sants collons que els permeten deixar marxar aquests homicides cap a casa amb una multeta, com si els haguessin enxampat conduint amb el mòbil. El cas Love Parade és una farsa. El judici, un teatre. Els fills de puta d’abans riuen en un bar de Düsseldorf i la vostra filla no ho podrà tornar a fer mai. Scheiße. En alemany, «merda».