Ajudar, no passar de llarg

Joan Pau II va instituir la Jornada Mundial del Malalt per a cada 11 de febrer, fent-la coincidir amb la memòria litúrgica de la Mare de Déu de Lourdes. D’aquesta manera va relacionar la cura que els cristians hem de tenir sempre dels malalts amb el santuari francès que cada any acull milers de persones necessitades de salut.

Des que vaig prendre possessió de l’Arquebisbat de Tarragona sempre he volgut unir-me als pelegrinatges a aquest enclavament marià del Pirineu. Se sent una emoció especial contemplant la fe i l’esperança de moltes persones, i l’ajuda inestimable dels voluntaris. A Lourdes l’Església posa en mans de la Mare de Déu l’atenció i possible curació dels malalts. Ho fa seguint una vocació que es remunta als ensenyaments de Jesucrist, el qual «va passar fent el bé», guarint malalts i consolant els que patien per algun motiu.

Benet XVI proposava considerar a tal efecte la paràbola del bon samarità, aquell home que es compadeix del malferit que jeu a la cuneta d’un camí. Com ell, no podem passar de llarg dels patiments aliens, no hi ha l’excusa que no tenim temps o que no tenim diners.

Referint-se a aquest passat de beneficència que sempre ha caracteritzat l’Església, el papa Francesc crida a preservar el bon esperit en els hospitals catòlics i no caure en l’«empresarialisme» de regir aquests centres segons les lleis impersonals del mercat.

Els malalts que tenim al costat i els pobres, també els del Tercer Món que atén amb tant de zel Mans Unides, són un tresor de l’Església. No podem mirar cap a un altre costat quan advertim necessitats peremptòries en el nostre proïsme. La malaltia i la pobresa, que moltes vegades van unides, són reclams per a qui desitja viure una vida cristiana. La nostra religió no és una llista de preceptes morals, sinó un encontre amb Jesucrist que se’ns manifesta en el rostre del necessitat.A Lourdes posem en mans de la Mare de Déu la salut del cos i de l’ànima. Contemplem la felicitat dels voluntaris que acudeixen en ajuda dels impedits per desplaçar-se. Entre ells i els malalts es forgen amistats que duren anys. La solidaritat és el nou nom de la caritat, però el fons és sempre el mateix: estimar els altres com Crist ens ha estimat. Vagi la meva gratitud a tots els qui participen en aquests pelegrinatges, també per als qui tiren endavant des de fa anys la tasca benefactora de Mans Unides amb pobres de països llunyans. El testimoni cristià hi és, en aquestes manifestacions d’amor als altres.