La justícia tecnològica-digital

Que es pugui pensar que determinades professions no es veuran condicionades en el seu demà per a tots els avanços tecnològics, és una fal·làcia que ningú es creu i que, en tot cas, forma part d’un passat que en cap cas perdurarà, per molt singular que siguin les feines que desenvolupaven.

En el món del Dret, obviar l’existència de les tecnologies és una qüestió amb pocs fonaments, que ja ha vist canvis emblemàtics en els darrers temps, sobretot a l’hora d’accedir de manera ràpida i automàtica a informació que abans exigia un esforç de recerca poc quantificable, ara bé, el tema no s’atura aquí i crec que som en portes de valorar també que la «intel·ligència artificial» incidirà en la tasca jurídica, amb tota mena de variables que, fins i tot, poden arribar, més aviat que tard, al dictat de sentències amb garanties objectives impensables.

Ja sé que el que dic pot semblar ciència-ficció, com en el seu moment, fa ben poc es parlava del «metge virtual» i avui és un fet en pràctica, que a més es publicita sense cap rubor per part de la classe mèdica col·legial, per tant, no estem tant lluny del que esmento. Una altra cosa és com es fa tot això per conquerir una eficàcia pràctica i unes garanties d’imparcialitat sagrades i irrenunciables.

Segurament es podria dir que la feina de «fer justícia» no és una cosa automatitzada i que té molts serrells i matisos de tota mena, però si analitzem el tema fredament, tampoc estic comentant res que no es pugui posar en pràctica ben aviat, malgrat els seus pros i contres, que existeixen i de manera ben específica.

De totes maneres també estic convençut que el món del Dret ha de ser receptiu a aquests canvis de model global, que s’ha d’acceptar des del convenciment que es pot millorar la feina que fan els Jutjats i els advocats a l’hora d’oferir més garanties pels que demanen els seus serveis, en el convenciment d’uns drets legítims; la digitalització ens aporta avantatges a les que no es pot renunciar, i que a poc a poc serà un fet assumir sense més problemes. El primer pas que va suposar «la justícia sense papers», amb tota la seva càrrega de canvi i d’entrebancs, a tots els nivells, és un primer intent per anar preparant-nos en un marc de novetat al que haurem de fer normal ben a curt temps, un cop superem les traves tècniques i humanes, que encara es produeixen.

La modernització de la justícia, que tant agrada als dirigents polítics de torn, ha de suposar avançar cap a un objectiu final d’èxit, que no es pot limitar a la qüestió formal-documental, sinó que ha d’anar més enllà, fixant en el punt de mira de tots els operadors jurídics, fins i tot els Jutges, com base prèvia per consolidar un camí cada cop millor a l’hora d’impartir justícia; com algú ha dit, la llei vol ser igual per a tots; esperem que la tecnologia sigui també igualitària en la seva aplicació al món del dret.

L’existència al mercat del software amb capacitat de revisar contractes i conèixer una legislació completa, tot via una intel·ligència artificial creada a l’efecte, és una realitat que comença a fer el seu «forat», per tant, encara que puguem pensar que la cosa queda lluny, ben segur que no està tan distant en el temps, per trobar-nos amb un «advocat virtual» o «jutge virtual» que faci una feina que ara quedaria molt lluny, per cert no oblidem que en el món legal el que es vol és la màxima eficàcia i la garantia d’èxit, per tant, els automatismes poden ser un punt de sortida per resoldre els greus problemes de «retards en la resolució d’assumptes», que el que fan és posar la mateixa justícia en dubtes.

Per acabar, és evident que el que refereixo no és l’anunci de la desaparició d’advocats i Jutges, sinó la possibilitat de disposar pels mateixos dels mitjans que garanteixen una millor eficàcia en la seva tasca en un marc al qual no es pot renunciar si no volem que ens superi.