Dia de la Marmota

Aquest dimecres és el Dia Internacional de la Ràdio perquè les Nacions Unides van decidir l’any 2012 instaurar aquesta celebració cada 13 de febrer. La commemoració de dies mundials o internacionals és un fenomen modern expansiu que pretén fixar l’atenció i la memòria en esdeveniments considerats rellevants o singulars per la història de la humanitat.

A la primera dècada del passat segle XX –entre 1909 i 1911– se situa el primer Dia Internacional de la Dona Treballadora que ha quedat marcat el 8 de març al calendari. Probablement el primer d’una sèrie que ja és centenària i, amb el pas del temps, els fets qualificats oficialment com a internacionals ha crescut en quantitat i en varietat. Des de fets transcendents a successos que es podrien considerar anecdòtics.

Aquesta setmana que hem encetat, ens en deixa una bona mostra. Dilluns, dos: Dona i Nena en la Ciència i Malalts. Dimecres, també dos: Ràdio i Solters. Dijous, un parell: Salut Sexual i Enamorats. Divendres: Nen amb Càncer.

Sembla com si la fragilitat dels nostres records obligués a algunes institucions a fixar en el temps certs esdeveniments de manera que es repeteixin automàticament any rere any. Quelcom semblant al que li passava a Bill Murray a la pel·lícula Atrapat en el temps del 1993, en la qual el presentador de televisió quedava atrapat en un desesperant cicle temporal i cada dia despertava en la mateixa casella de sortida.

La fama del film va afavorir l’ús de l’expressió «Dia de la Marmota» per referir-se a situacions, normalment conflictes, que queden empresonades en una mena de bucle pervers sense final. Per cert, l’autèntic «Dia de la Marmota», el de la predicció del final de l’hivern que celebren als Estats Units i al Canadà, també té espai a l’anuari mundial i internacional. Va ser el passat 2 de febrer, i no és conya.

Doncs bé, aquesta voluntat d’immobilitzar qüestions, reptes o amenaces té una cara i una creu. La cara és la tossuderia de fer-nos-hi pensar. La creu és la temptació de netejar-nos la consciència amb la reverència anual. Davant aquesta dicotomia, hi ha qui espera que la nòmina de dies mundials disminueixi com a conseqüència dels aprenentatges i les solucions.

Seria un senyal encoratjador enmig d’un mar d’incerteses. I mentre això no arriba, també hi ha qui proposa afegir a la llista altres dies mundials internacionals. El del Dret a la Veritat. Ah, no, que és el 24 de març! El de la Democràcia, Ah, no, és el 15 de setembre! El de la Tolerància. Ah, no, és el 16 de novembre! El Dia Contra la Corrupció. Ah, no, és el 9 de desembre!

Gairebé no queden dates lliures al calendari. Amb tot, no perdo l’esperança d’un dia recuperar dies que només tinguin 24 hores. Llarga via a la ràdio!