Diari Més

Creat:

Actualitzat:

En les darreres setmanes ha aparegut la informació dels resultats de les entitats financeres pel que fa a l’exercici de 2018, amb importants sorpreses que posen de manifest la dificultat dels Bancs per continuar una línia de recuperació, després dels anys crítics, malgrat els greus problemes per buscar un benefici que no només es limita al cobrament de comissions per un servei que a vegades comporten greus desentesos amb la seva potencial clientela.

És cert que la situació és complicada per la mateixa realitat de l’economia i el seu creixement que, en tot cas, es troba molt limitat per una situació global on les noves no són tot l’optimista que es desitjaria, i el que és més complicat cada cop, el model global, també en els mercats financers, és més definitiu del que es pugui sospitar.

Entrant en el fons del tema és cert que sembla que «la gran banca» millora el seu benefici i té importants guanys, però es fa evident que determinades entitats, condicionades per la seva estratègia particular, es veuen abocades a la reducció de beneficis almenys des d’un punt de vista comparatiu respecte de l’any anterior.

Davant de la situació exposada, la realitat també posa de manifest que serà necessari una nova reestructuració del negoci pel que fa als empleats bancaris, que no oblidem són els grans sacrificats a l’hora de la reducció de despesa, amb objectius de sanejament, la realitat és que s’han perdut prop de 90.000 llocs de treball, més d’11.000 sucursals i han desaparegut prop de 50 entitats des de l’any 2008, per tant, el procés d’adequació ha estat dramàtic amb uns costos socials impensables en aquells anys de beneficis disparats i de crèdit per a tothom sense limitacions i amb poca cura que ens va portar la fallida global. Qüestió a part seria quin ha estat el cost per les arques públiques de tot això i com es pensa, si és així, retornar en el futur, però en tot cas, això requerirà una altra reflexió en profunditat.

Tornant al tema vigent, també es donen «matisos» importants a l’hora d’explicar el perquè dels bons resultats publicitats per part d’uns, amb incidència directa als negocis externs a l’Estat de determinades corporacions que permeten uns «números millors» en funció d’aquesta internacionalitat, per tant, en tot cas, el que sembla evident és que els balanços són millors en funció d’una política de reducció de costos, per disminució de serveis, a l’hora de prescindir d’un personal que ja no dóna rendibilitat que es va gaudir anteriorment.

Sembla evident que, malgrat tot, és positiu que les coses sembla que milloren, doncs seria impensable, un mercat sense actors financers de pes, però també estaria bé conèixer les estratègies d’uns i altres que no poden quedar reduïdes exclusivament al retall de llocs de treball, i sí necessàriament en una aposta per una Banca de futur que pugui donar resposta als nous requeriments.

No oblidem tampoc les «amenaces» latents respecte de l’entrada al negoci financer dels grans grups empresarials com Google, avui encara prioritzant el que ha sigut la seva tasca des de la seva fundació, però que en un determinat moment pot decidir, sembla que està en el tema, i ja té la primera llicencia a Europa, entrant amb totes les conseqüències en el món bancari, cosa que amb el seu potencial multimilionari de clientela vindria a modificar, de manera decisiva, la fórmula que fins ara ha desenvolupat el model que coneixem; per tant, els nous moviments en portes, suposaran un «tsunami» per uns mercats bancaris, als que l’adaptació als mateixos serà un deure irrenunciable.

Certament, tot està canviant, i també en el món dels diners, les coses es renoven de manera vertiginosa, esperem que, en tot cas, «la nova competència en portes» signifiqui millors serveis i millors costos per damunt d’altres variables que no vull ni sospitar.

tracking