Indecent

Els treballadors del club Reus Deportiu de futbol denuncien que els amics americans no els paguen les nòmines pendents. Gairebé sis mesos sense veure un duro. Alguns creuran que aquesta injustícia laboral forma part del paquet de danys col·laterals d’una gestió desastrosa de l’amic Joan Oliver.

A hores d’ara de la pel·lícula, quan m’ensumo –tant de bo m’equivoqui– que no tindrà un final feliç, tinc la impressió que malauradament s’acabaran convertint en el dany central.

Perdre la feina és per si mateix una mala passada, però quan t’han estat marejant amb cants de sirenes passa a ser directament un delicte. Com a mínim, un delicte social i moral. Alguns mitjans de comunicació s’estan preguntant quin és el cost d’imatge que el cas del Reus té o tindrà per la ciutat. Jo vaig més enllà. Quin cost tindrà o hauria de tenir per totes les persones, entitats i institucions que, coneixedores mesos enrera de la deriva del club no han estat capaces de tallar la sangria.

Ara tothom es posa de perfil o s’amaga darrere el jo ja ho veia venir o el nosaltres no tenim competències, és una entitat privada. Tot això que ho expliquin als treballadors que es poden quedar sense feina i a les respectives famílies. I la pantalla en la qual ens trobem ara és de traca i mocador. Els amics americans diuen que el Joan Oliver no els va dir tota la veritat sobre l’estat de les finances. Uns senyors que representen un grup multimilionari entabanat per un flautista d’Hamelin? Uns senyors que venen amb un macroprojecte esportiu i urbanístic sota el braç noquejats pels tripijocs d’un triler de l’esport? La veritat és que costa d’entendre tanta santa innocència.

Aquí hi ha coses que no quadren i potser algun dia sortiran a la llum. I tots els qui ho saben i no ho expliquen s’estan convertint en corresponsables del trist panorama.

El club és privat però les instal·lacions són municipals i per tant publiques. Per tant, és obvi que el que acabi passant amb el Reus Deportiu de futbol afectarà la imatge i la credibilitat d’una ciutat que ha demostrat una aposta per l’esport de base i que acredita una gran capacitat d’organització d’esdeveniments esportius de nivell internacional. Estic convençut que tant el regidor d’Esports com l’alcalde estan implicats la cerca de solucions i també en l’exigència, si cal, de responsabilitats.

Anar els dies de partit a la llotja és molt bonic però considero que també genera un compromís amb tot el que significa el club de futbol del Reus Deportiu. Primer han de vetllar pels interessos de la ciutat, ho tinc clar, però, de pas, també podrien convertir-se en la veu dels damnificats siguin treballadors que no cobren o els aficionats que s’han quedat amb un pam de nas. És injust i indecent.