El meu amic Ian, un «antibrexit» pro independència catalana, s’ha fet vegetarià. Un anglès de sis peus i mig d’alt! Terrible. Tota la història de la humanitat ha passat pels meus ulls. L’ésser humà va passar de menjar porqueries del bosc a caçar. Com que encara no havien inventat les escopetes, això de llençar pedres a animals de vint metres de llarg era com intentar acabar amb el procés dient als independentistes: «Au, castigats! Al racó de pensar». (De cara a la paret ja van estar fa uns anys). Hauria estat més fàcil esperar que obrissin Los Zamoranos al Carrillon’s Market, però haurien trigat més a obtenir la carn.
Llavors van decidir engegar l’agricultura per conrear les seves pròpies porqueries. Què? No us ha agradat que digui que són porqueries? Vosaltres heu mirat un gingebre de prop? També van trigar a adonar-se que els percebes o els eriçons es menjaven. Qui podia pensar que et podies empassar aquelles coses? Vaja, el mateix que quan anem al Bulli o al bar Tolomeo del barri de la Granja. Milions d’anys més tard –li preguntaré a la Cinta Bellmunt quants– ha evolucionat i està deixant la carn per tornar a menjar porqueries. Ara és moda allunyar-se de la carn, el mateix que et diria un bisbe... Però el que no sé és si menjar tonyina està permès. Es veu que a Madrid sí que es tolera prou bé que t’atonyinin. En el futur, les ideologies polítiques es definiran entre: Vegetarians Units, Estofat i Munió, Carn i peix, Vegans de Catalunya, Pollotarians per la independència-CUP, Flexiterians taronjes i Crudivegans pel SÍ. Tots ells tindrien una mateixa bandera: un gran pebrot.