Li he enviat un WhatsApp a la Coia Ballester, la presi del Col·legi de Periodistes. Després d’intercanviar-nos quatre frases m’ha contestat: «Genial!!!». He pensat, «mira! Li ha agradat la meva idea!». Tot content, he contactat amb l’Anna, una periodista de Barcelona amb qui estic fent un treball «d’investigació». Quan hem quedat m’ha contestat: «Genial!!!». He començat a mosquejar-me. Segur que al Cosidó li van contestar el mateix quan va escriure sobre controlar tribunals «pel darrere». Mosquejat, he entrat a l’aplicació a veure si això del «Genial!!!» era una mena de cosa preconfigurada, com els GIFS o les emoticones. És a dir, no cal pensar per treure’t del damunt un pesat. Però no, es veu que ho escriuen lletra a lletra. Com que vaig estudiar grafologia forense, he comptat quants signes d’admiració posaven. Sempre mateixos, dos signes. Així: «Genial!!!» Són una secta? He pensat que mentre feia el capu... investigant el tema, no havia fet encara el guió del TAC12 i he contactat amb el presentador. Hem acordat el que faríem al proper programa i... sabeu què m’ha contestat? Efectivament, «Genial!!!». Amb baba blanca sortint per la boca he revisat mil missatges antics amb els ulls de Casado en un càtering al Fossar de les Moreres. Allà estaven: «Genial!!!», «Genial!!!», «Genial!!!». Sóc l’única persona del món que no utilitza la paraula maleïda? M’he fet gran? He llegit un reportatge a una revista sobre les dones grans que fan servir les noves tecnologies i hi havia una dona de cent anys en una foto escrivint un missatge. He ampliat la foto i, afortunadament, la paraula no era Genial, era Geriàtric!! Uf.