El debat nuclear i el seu futur

No podem oblidar que les nostres comarques són referència obligada pel que fa a l’energia nuclear, perquè la realitat posa de manifest que el 40% de les centrals són al nostre territori amb les connotacions que això suposa des de totes les variants, així el potencial «d’Ascó i Vandellòs II» són un fet emblemàtic a l’hora de parlar del futur d’una opció energètica que, per damunt de la mateixa polèmica en si mateixa, està en portes de decidir una viabilitat futura amb connotacions de tota mena i conseqüències directes sobre molta gent que ha fet una aposta personal per la seva pervivència amb garanties i competitivitat pels seus propietaris.

És cert que el tema és més polèmic del que sembla però que, més aviat que tard, haurà de ser producte de decisions importants respecte a la seva pervivència futura i les conseqüències de caràcter empresarial i social que comportarà per les empreses elèctriques implicades en el tema que fa temps que volen respostes acurades, especialment tenint en compte que «la joventut» ha deixat pas a períodes prop de «la jubilació» per unes infraestructures al final de la seva viabilitat al màxim nivell, amb garanties de seguretat i rendiments acurats.

Les previsions de futur tampoc tenen una estratègia on totes les parts implicades, empreses i administracions, estiguin d’acord per quin és el canvi a transitar els anys vinents, així el govern aposta per un desmantellament que es faci a poc a poc, però que no tingui aturades, encara que el complex de problemes, amb interessos contraposats de tot ordre, és un fet a valorar en la seva justa mesura si realment es vol trobar un punt de consens, avui més lluny del que seria aconsellable.

Les connotacions de caràcter fiscal, de benefici legítim, d’emissions de CO₂, o inclusiu, les previsions de com es fa el canvi cap a una energia renovable, són efectes a tenir en compte, que massa vegades passen del gran debat públic, però que per si mateixes suposen la presa de decisions complicades, on la unanimitat serà molt difícil de conquerir.

També el posicionament de grups de pressió de referència com Greenpace que exigeixen un calendari per deixar de costat el que es coneix com a «energies brutes», tenen la seva veu en un debat, lluny del gran públic, però delimitat socialment, amb variables de tots els colors, amb referència directa al que és el «venciment de les autoritzacions» i les necessitats indirectes d’inversions multimilionàries si es decideix la seva pròrroga.

És cert que el que comento és feixuc i de difícil comprensió per l’immens i polièdric marc d’opcions i interessos, tots ells defensables, però que s’hauran de saber lligar per trobar respostes a un tema que exigeix decisions més urgents del que puguem sospitar.

Es pot seguir per l’opció del dubte permanent, on les decisions polítiques es fan difícils davant una pressió evident, però crec que no estaria de més portar al debat públic una discussió que ha de veure tots els seus condicionants per buscar una solució irrenunciable per damunt del color polític de qui tingui la responsabilitat del govern.

Ara que tan acostumats estem a polemitzar sobre temes menors que eleven a categoria de fets vitals, no estaria de més també plantejar tots els dubtes, en què ningú quedi exclòs, a l’hora de poder dir la seva, amb l’objectiu de fixar una política energètica a mitjà i llarg termini, amb el màxim suport possible.

Tornant a casa nostra, sembla evident que sigui quina sigui l’opció triada comportarà conseqüències de tota mena, per un territori que haurà, també, de fixar el seu posicionament des del seny dels fets de molts anys de sacrifici social per una aposta que, en tot cas, té més coses positives que negatives.