La Savinosa i el seu futur

A la Savinosa, que està sense cap ús, des de l’any 1972, quasi cinquanta anys abandonada a la bona de Déu, aviat sabrem quina utilitat tindrà aviat. La Diputació, propietària, sol·licitarà a l’Ajuntament de Tarragona que tramiti la modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, per poder ampliar els usos permesos al complex de 67.000 metres quadrats. Les edificacions dissenyades en 1928 per l’arquitecte Francesc Monravà Soler amb una superfície construïda de 10.000 m², repartits en nou pavellons, passen ara d’acord al projecte de l’equip de quatre arquitectes UTE Fuses-Viader-Mansilla i JPAM, als 24.000 m². D’aquesta superfície es reserven un màxim de 8.171 per recinte hoteler amb restaurant, de quatre plantes d’alçada màxima. També es contempla la possibilitat de disset usos. Pot haver-hi activitats educatives, universitàries, esportives, culturals, oci, sanitàries, assistencials, religioses, tecnològiques, funeràries, equipaments historicoartístiques i administratives. S’obren un ventall de possibilitats, que poden contribuir a incrementar l’interès d’empreses o organismes per instal·lar-s’hi. En canvi, no estaran permesos els usos d’habitatge, comerços destinats a supermercats i galeries comercials, hostals, pensions, apartaments, ni cap ús industrial.

El 42% de la finca, uns 27.600 metres quadrats seran zones verdes de titularitat pública, obertes a tota la ciutadania, amb els tres espais verds que té la finca: la pineda, el savinar i el morrot. A la vegada hi haurà un pas de ronda entre les platges de l’Arrabassada i Savinosa.

Tot plegat significa que no hi ha marxa enrere, estem en un punt de no retorn. Hi ha qui pensa que a hores d’ara tot hauria de ser enderrocat i que fos un gran parc públic. Però hem de recordar que es tracta d’un Bé Cultural d’Interès Local/BCIL i, per tant, està protegit. En la fitxa corresponent llegim: «... És un complex format per set pavellons disposats simètricament i dos més secundaris però seguint l’eix de l’ordenació. De línies simples gairebé racionalistes, i amb uns materials senzills i construcció tradicional, el resultat és de gran força estètica, sobretot per la seva adaptació al paisatge. Conjunt homogeni d’edificis singulars per les seves característiques i especificitat per la qual foren construïts, servir de Sanatori a la vora del mar». Ara ja no es valida aquesta qualificació? Crec que en qualsevol cas s’hauria mantingut algun pavelló, totalment o parcialment, que al cap i a la fi és el que passarà. També es protegiran els pinars i la zona de savines.

Ara la patata calenta la tenen en primera instància els tècnics municipals i el Saló de Plens, que hauran d’aprovar provisionalment el canvi d’usos. Seguidament passarà a la Comissió Territorial d’Urbanisme i finalment serà la Diputació que podrà licitar les obres en la seva totalitat, i no per fases. Aquest procés es va iniciar el 2013 amb el concurs que es va convocar a l’efecte, col·laborant el Col·legi d’Arquitectes. Ara ja tenim un Pla Director del futur de la Savinosa, dissenyat per la UTE esmentada, recolzat per un ampli nivell d’entesa política, que farà viable la transcendència del projecte. Sens dubte, la ciutat té ara una oportunitat històrica per adequar al seu pla urbanístic un projecte, que permeti acollir activitats de valor afegit que generin impuls econòmic a tot el Camp de Tarragona, la Costa Daurada i el conjunt de la nostra àrea metropolitana.

El testament del comandant d’infanteria Luciano Schmid Vilardaga (9/02/1911) que va donar cinc finques a la casa de la beneficència de la Diputació, veurà que a mitjà termini tindrà altres usos d’acord amb les necessitats actuals. L’objectiu ha de ser definitivament que La Savinosa torni a tenir la vida, que se li ha negat darrerament. Ara sí, una vegada per totes, la gran vergonya tarragonina té data de caducitat. Ja sortim del túnel que ha durat gairebé 50 anys. El futur d’aquest lloc tan emblemàtic ja està en marxa, s’ha fet un gran pas.