Independentistes insulten les víctimes del feixisme

Indignant i reprovable. Una actitud miserable. D’aquelles coses que et fan bullir la sang, vaja. Em refereixo als ignorants energúmens que, sacsejant banderes independentistes (i algunes d’ERC), van insultar amb crits de «feixistes» als familiars i descendents de les víctimes del feixisme que diumenge homenatjaven a Cotlliure als centenars de milers de catalans i espanyols que el 1939 van pagar amb l’exili el seu compromís amb la democràcia i la llibertat de Catalunya i d’Espanya.

Un cop més, com ja va passar quan irresponsablement van decidir tombar els pressupostos socials de la maneta de PP i Ciudadanos, creien que estaven insultant a Pedro Sánchez (que com a president constitucional d’Espanya estava presidint un acte de reconeixement totalment merescut a les víctimes de la dictadura franquista). És un nou error clamorós que tan sols demostra a quin nivell de baixesa argumental es pot arribar quan un cau en el pla inclinat del fanatisme. No es van adonar –o potser sí però els va ser completament igual– que el president Pedro Sánchez arribava acompanyat de supervivents de l’exili del 39 entre els quals membres d’Amical Mauthausen, el camp de concentració nazi, on milers de catalans i espanyols van estar reclosos durant cinc anys, jugant-se la vida cada dia i molts perdent-la en condicions insalubres, pels feixistes nazis. Precisament per la seva condició d’antifeixistes. Eren roten spanien (rojos espanyols.) Aquests herois de la llibertat no es mereixen que fanàtics intolerants els insultin titllant-los de «feixistes» quan, precisament, milers d’ells van arribar al sacrifici de la pròpia vida lluitant contra el feixisme.

A aquests que enlairant banderes independentistes insultaven a les víctimes del nazisme... Sabeu que també estàveu insultant a un diputat d’ERC? Un diputat que a les Corts Generals va afirmar el 1932 «los diputados de este grupo (d’ERC) siempre estaremos al lado de los compañeros socialistas del PSOE en la construcción de esta España de libertad y de progreso.» Un diputat que va defensar la legitimitat de la República espanyola fins al final, amb el sacrifici de la seva pròpia vida i que absolutament mai, mai!, va fer cap declaració favorable a la independència de Catalunya. Sabeu com es deia aquest diputat? Lluís Companys i Jover. Us insultàveu a vosaltres mateixos.

Al company president Pedro Sánchez un bravo immens per aquest acte de reivindicació i de reconeixement merescudíssim als herois de la llibertat i de la democràcia. L’únic que hem de lamentar, jo el primer, és que aquest acte de desgreuge arriba tard i que s’hauria d’haver produït molt abans. També tinc clar que si el PP-Ciudadanos-Vox guanya les eleccions del 28-A el més probable és que ens trobem amb un acte, com a mínim de justificació o condescendència... amb els que van expulsar del país a centenars de milers d’espanyols pel seu compromís democràtic. No en debades ja han anunciat la seva intenció de suprimir la llei de memòria històrica impulsada pel Govern socialista pel seu caràcter «ideològic». És vergonyós, realment. Us imagineu a la cancellera Merkel o a la dreta alemanya tancant els memorials de les víctimes del nazisme pel seu caràcter «ideològic»? No. No, a Europa hi ha un cordó sanitari contra les formacions feixistes. Aquí, a Espanya, Ciudadanos proposa un cordó sanitari... contra el socialisme democràtic. En fi, recordeu: tots i totes a votar el proper 28 d’abril!

Tinc davant meu, mentre escric aquestes línies, dues imatges. En una es pot llegir «los españoles antifascistas saludan a las fuerzas liberadoras», una pancarta escrita per republicans catalans penjada a l’entrada de Mauthausen quan el van alliberar els aliats. A l’altre, en aquest cas unes imatges de vídeo, una persona, enmig del marasme de l’exili i abans de passar la frontera, s’esforça per escalfar les cames d’una nena acostant la mà a una foguera i intentant després traslladar calor al cos de la petita mentre el fons –estem a l’aire lliure– es veu tot nevat. Contemplo i repasso aquestes imatges i la gesta d’aquests centenars de milers d’homes i dones valents que van ser capaços de donar-ho tot en defensa de la llibertat, la democràcia i la justícia social se m’ofereix immensa. El vostre sacrifici, companys i companyes, no va ser en va. Vosaltres sí que estàveu al costat correcte de la història!

I a aquells ignorants que uniformats amb colors i amb banderes gegants diumenge vàreu insultar, cridant-los «feixistes», als herois de la democràcia que van defensar la llibertat i la dignitat de Catalunya i d’Espanya als camps de concentració nazis, tan sols us dic una cosa: que quan els insultàveu estàveu davant d’un mirall. A aquests lluitadors antifeixistes com la Neus Català, una tarragonina nascuda als Guiamets que va estar reclosa al camp de concentració de Ravensbrück, no els arribeu, moralment, ni a la sola de les sabates.