Dia de les nacions americanes

Joan Pau II anomenava a Llatinoamèrica «el continent de l’esperança». Són països amb població jove i amb un substrat cristià que es manté molt més viu que a Europa.

Segons el Pew Research Center, hi viuen més de la meitat dels catòlics del món. De la seva població, a escala continental, el 69% són catòlics i el 19% protestants. Les creences són, doncs, cristianes i es remunten a segles enrere, quan hi van arribar els primers missioners.

El primer diumenge de març l’Església espanyola celebra el Dia d’Hispanoamèrica. Són nacions que tenen un idioma comú no sols en la llengua sinó també en els sentiments religiosos, per exemple en la devoció mariana. Una manera plàstica d’expressar-ho es troba a la Basílica del Pilar de Saragossa, on des de 1908 s’exhibeixen al costat de la Santa Capella les banderes de tots els països de l’Amèrica hispana.

En aquest diumenge recordem els missioners que es troben en aquelles terres a l’altre costat de l’Atlàntic, hereus dels quals van sembrar la fe i van trobar una terra fèrtil on va arrelar la llavor de l’Evangeli.

Una de les proves de vida cristiana consistent és el floriment de la santedat, i al continent hi tenim molts exemples, des de la peruana Rosa de Lima, primera americana canonitzada en 1671, fins a sant Óscar Romero, l’arquebisbe de San Salvador elevat als altars pel papa Francesc l’any passat. Podríem citar encara sants molt populars, des del mexicà Juan Diego, primer indígena canonitzat, fins a Pere Claver o Martín de Porres.

Cal imaginar en quines condicions van portar-hi la fe els primers missioners, enfrontant no poques vegades els abusos dels colonitzadors que invocaven el Déu cristià però amb les seves actuacions no donaven testimoniatge de la doctrina de Crist.

Hem tingut el goig de veure els fruits de la sembra cristiana fins i tot en el nombre de vocacions sacerdotals i religioses. Personalment agraeixo la tasca que exerceixen en la nostra Església local sacerdots arribats d’aquestes terres americanes. Aprenen la nostra llengua catalana i s’integren a les necessitats pastorals que a Catalunya són més necessàries que mai per atendre els fidels.

Aquest diumenge també vull recordar la proximitat de la Quaresma, que comença el dimecres vinent, un temps de preparació per als grans misteris de la passió i resurrecció de Jesucrist. Meditem la misericòrdia infinita de Déu que en el seu amor surt al nostre encontre i obrim-li les portes de la nostra vida. Amb això assegurarem la felicitat en aquesta terra, tot i que amb contradiccions, i en la vida eterna.