Carnaval

Per Carnaval, tot s’hi val! Aquest és l’esperit original crític i transgressor de la festa que cal preservar si no ens volem carregar la tradició. Amb tot, els darrers anys moltes administracions i entitats, a la vista del creixent desgavell etílic i de comportament d’algunes persones, han hagut de revisar l’eslògan per convertir-lo en un pedagògic «Per Carnaval, no tot s’hi val!».

Pot semblar un contrasentit posar límits cívics i de salut i segur que entre col·lectius radicals genera acusacions d’intervencionisme moralitzador. Ara que el confeti ha desaparegut del carrer és bo reflexionar sobre els efectes col·laterals, llegiu vomitades, pixarades i episodis de «matonisme» carnavalesc amagat darrere les màscares.

És injust posar a totes les rues, les colles, les carrosses i els públics al mateix sac. I no ho faig. Però estareu d’acord amb mi que a la festa, en general, li falta imaginació, creativitat i humor i li sobren hormones i alcohol en sang.

La quantitat de festa està guanyant terreny perillosament a la qualitat i a la convivència. I això ho han de tenir molt present els organitzadors que fan un treball extraordinari i les administracions col·laboradores. No es pot mirar cap a una altra banda ni posar-se de perfil.

No estem parlant de celebracions privades si no d’esdeveniments multitudinaris que inunden l’espai públic. I, en aquest punt, és on cal aportar intel·ligència per conciliar interessos, drets i obligacions.

El dret a viure el Carnaval en llibertat limita amb el de no participar-hi i, especialment, no patir-lo.

La gent més jove potser ignora que el franquisme va prohibir el Carnaval per eliminar el risc de l’humor crític, enemic natural de les dictadures. No va ser fins a la recuperació democràtica que la festa va poder sortir de la clandestinitat.

Si algú té interès a conèixer amb detall l’origen i l’evolució del Carnaval a Catalunya li recomano que consulti els treballs i les publicacions de Carrutxa, Centre de Recerca i Difusió del Patrimoni Etnològic i de la Memòria Històrica (www.carrutxa). Fóra bo que els organitzadors d’activitats carnavalesques i les administracions que hi col·laboren logísticament i econòmicament fessin una radiografia de l’estat actual de la festa i es conjuressin per fer un pla de futur buscant l’arrel de la celebració.

No és normal la proliferació de gent, a vegades massa jove, amb un pet com un general o una generala.

No és normal la mercantilització d’algunes carrosses.

No és normal que hi hagi més persones dins de les rues que no al carrer gaudint-les. Què està passant? Falta imaginació, creativitat i humor. I no em digueu que la gent només s’ho pot passar bé amb sis copes de més.