Tapes, quines tapes?

Crec recordar que era el mític i gadità Doctor Thebussem, el primer gastrònom de l’estat espanyol que gosava fins i tot esmenar-li la plana al cuiner de la casa reial, que explicava l’origen de les tapas en el prosaic costum de cobrir, a les tavernes andaluses de finals del XIX, les copes de fino servides als clients, amb una rodella d’embotit o un tall de pernil per evitar que les mosques del vinagre s’abraonessin cap al vi. Una etimologia que Maria Moliner dóna per bona en el seu Diccionario de uso del español, tot limitant-lo, també, a la regió andalusa.

Explico això perquè veig, amb certa estupefacció, que el govern de l’estat espanyol està fent gestions al més alt nivell per tal que les tapas siguin incloses en el Catàleg de Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco, al costat del Cant de la Sibil·la de Mallorca o les Falles de València.

No serè jo qui tregui valor a aquesta mostra de convivialitat gastronòmica tan arrelada a casa nostra i que, a més, està servint per introduir la nostra cuina en ambients fins ara més partidaris del menú degustació, encotillat, formal i, si em permeteu, tan poc mediterrani.

Però crec que les coses s’han de fer ben fetes. I, per tant, no es poden donar l’específic pincho (amb l’escuradents recomptable inclòs) o el genèric aperitivo com a sinònims de tapa. Com tampoc es pot, com fa l’argumentari oficial de la petició del govern, donar al tapeo o al irse de pinchos la finalitat única de consumir bebidas, bàsicament vino y cerveza. Cert que Maria Moliner dóna a les tapas la funció de acompañar las bebidas. Però una cosa és acompanyar i l’altra impulsar-ne el consum. O algú diria que la «tamborada», ja element d’aquest patrimoni immaterial, té com a objectiu fer el màxim soroll possible?

Per tant, potser convindria revisar aquesta proposta sorgida de la Real Academia de Gastronomia de l’ínclit Rafael Ansón, per ajustar-la més a la realitat. No fos que, en el fons, la maniobra busqui subsumir el pintxo en un concepte més genèric que inclouria les bosses de patates i similars que, en els botellons, ajuden a consumir bebidas, bàsicament vino y cerveza.