De qui és la ciutat? El cas de Battestini

Cada cop són més les persones que ens pregunten als consellers d’Esquerra sobre el polígon d’autobusos que el govern Ballesteros vol posar a Battestini. Volen saber quines intencions té el govern PSC-PP i per quines raons ens hi oposem els republicans. D’això va aquest article.

Tot parteix del suposat bus gratis -que no és gratis-, aquella promesa desesperada que només s’explica pels mals auguris electorals de l’actual alcalde. Battestini és la cara fosca del «bus gratis», com ho és que els milions que gastéssim en això ja no els podríem dedicar a arreglar la ciutat, ni millorar les freqüències ni la qualitat del servei. Un “bus gratis” que també descansa en la reducció de la massa salarial dels treballadors, per cert. La lletra petita, per entendre’ns.

De què va el negoci de Battestini? Doncs de mirar de rebaixar el preu altíssim que té el «bus gratis» i fer que el centre de la ciutat pagui una part important de la factura. Segons els càlculs socialistes, construint un polígon entre Pere Martell i Roma i traslladant-hi els 67 autobusos municipals es produiria un important estalvi en gasoil. Un argument que pot ser molt lloable pels administradors de l’empresa de transports però que, en boca d’un alcalde, és bastant lamentable.

Estem parlant d’un polígon industrial de busos al centre de la ciutat, no d’una simple estació. No ens hi plantem per portar la contrària sinó perquè això va en el rumb contrari del que necessita Tarragona. Defensem que cal recuperar la ciutat i fer-la més amable, agradable i cohesionada amb les persones. Més ponts i voreres i menys «mamotretos» i barreres.

Anem a lo concret. Ens oposem al dipòsit d’autobusos perquè suposaria una enorme molèstia pel veïnat de l’entorn i els usuaris del Parc de la Ciutat. Estem parlant de que desenes d’autobusos encendrien els seus motors a les 6h del matí, fent soroll i cremant combustible a la zona més contaminada de Tarragona. Cal?

Durant el dia, el soroll i la congestió. Durant la nit, les molèsties pròpies d’una activitat industrial: netejar els vehicles, fer-ne el manteniment, reparar-los, omplir-ne els dipòsits... Per què penseu que aquestes cotxeres s’acostumen a posar en polígons industrials separats de les zones habitades?

En segon lloc, ens hi oposem perquè si una cosa sobra a Tarragona són les barreres que separen les persones. Es tracta d’infraestructures dures, que dins la ciutat funcionen com a ferides socials. Pensem com les vies del tren ens separen del mar, o com el disseny dels ponts i les carreteres ens separa els veïns del Centre amb els de Ponent, Països Catalans i St. Pere i St. Pau...

En conseqüència proposem repensar Battestini fent partícips els veïns per dignificar aquell espai. Quin paper pot jugar Battestini com a porta d’entrada al Parc de la Ciutat? Com podem atorgar més seguretat, atracció i valor a un parc que hauria de ser una joia i no ho és? Com donem vida i color a tot l’entorn? Aquestes, aquestes són les preguntes que ens agraden!

En el fons ens estem plantejant de qui és la ciutat, que és la mare de totes les preguntes, i ho estem fent al bell mig de Tarragona. Els que governen tenen resposta, com hem vist amb la Budellera: la ciutat és dels amos del monopoly. Però nosaltres també en tenim: la ciutat és de les persones. Un model esgotat i caduc enfront d’un model sostenible, compartit i de futur. Per això defensem un canvi d’equip però sobretot un canvi de projecte al capdavant de Tarragona.