Feminisme per canviar-ho tot

La vaga general feminista d’enguany té lloc enmig d’una ofensiva reaccionària misògina i masclista impulsada de forma desacomplexada per la ultradreta espanyola, que compta amb el suport amb la boca petita de la dreta rància i, de forma molt més subtil, amb el de la dreta regenerada. Uns criden «feminazis», els altres s’autodefineixen com a «feministes liberals». L’objectiu és el mateix: atacar i desacreditar la lluita feminista que resulta perillosa per als privilegiats.

Les aliances nacionalistes, capitalistes i patriarcals s’evidencien per fer front a les reivindicacions que provenen des de les files feministes. És a dir, la brutal ofensiva contra les nostres vides va a una i, per tant, la defensa també hi ha d’anar. És per això que les reivindicacions feministes que hi ha darrere la vaga feminista no estan desconnectades de la resta d’opressions que ens travessen.

No només cobrem menys fent la mateixa feina que els homes, sinó que pel fet de ser dones som víctimes de tota mena de violències masclistes i som les encarregades de dur a terme una ingent quantitat de tasques de cura que són invisibilitzades i que acaben malmetent la nostra salut física i psíquica.

Lluitar perquè les dones gaudim d’una vida digna, d’una vida que valgui la pena ser viscuda, requereix qüestionar el model laboral imperant, no només pel que fa a la bretxa salarial sinó pel que fa a la imprescindible reducció de jornada mantenint salaris i a garantir unes pensions dignes. Requereix denunciar la imposició del pagament del deute perquè el que necessitem és que l’erari públic vagi a parar a serveis socials i serveis públics de gestió directa. Parlar de dignificar la vida de les dones implica parlar d’habitatge i de la necessitat d’expropiar tots aquells pisos que estiguin buits i que siguin propietat de bancs i grans tenidors. Implica predicar i practicar el combat contra el racisme i la lgtbifòbia.

Davant una reacció que mira de fer-nos por i que pretén que renunciem a la lluita per posar la vida al centre, el feminisme ha de ser un mur no només de contenció sinó una força de xoc imparable garant de les llibertats. De totes les llibertats. El feminisme que necessitem no és el que predica qui només vol defensar els interessos de les riques. El feminisme que necessitem i que urgeix és aquell que ens permeti canviar-ho tot.