Ja fa temps que em vaig adonar que la política interessava tant als lectors com a mi el que esmorza l’Abascal. I també fa dècades que sé que el «sang i fetge» crea expectació. En els mitjans elèctrics és molt fàcil veure què llegeix la gent, sense necessitat de comprar un camió de paper, anar a la impremta, esperar l’endemà i entrar als bars per espiar de reüll què llegeix el senyor que pren un cigaló de Fairy. Un dia, l’alcalde havia fet una conferència, i una noia s’havia quedat tancada a un ascensor de Ramon y Cajal. Què es va llegir més? Bingo!
Allò em va fer sorgir la idea de parir un mitjà especialitzat en «el fet divers» (el mateix que «sang i fetge», però més fi). Llavors vaig començar a parlar amb amics per brainstormar com s’hauria de dir la criatura. Dinant a la Casa del Mar, un d’ells em va dir: «I per què no li poses El Caso?» Feia referència a aquell rotatiu de linotípia que les nostres àvies tenien cada divendres al damunt de la tauleta amb el tapet de ganxet. A la portada sempre hi apareixia la paraula «puñalada» i era l’única droga de les iaies dels seixanta... Bé, i la «copeta» d’Anís del Mono, l’Elena Francis, Lucecita... Aquell no va ser l’únic que m’ho va suggerir però ho vaig descartar una vegada i una altra. Divendres em van trucar: «L’Antich, el del Nacional.cat, ha creat un mitjà com el teu, especialitzat en successos». Com es diu?... El Caso. O sigui que jo vaig crear l’ActualitatPenal amb «La gran ilusión» i el Pep ha optat per «La gran inversión». Una altra vegada qüestió de noms. Molta sort! Per cert, sabeu si això de l’Harakiri és d’esquerra a dreta, o és a l’inrevés?