En passar pel Fòrum Colonial he vist un pregoner que cridava les notícies de l’Acta Diurna Populi Tarraconensis. Hi passo habitualment per anar a l’Hacendadus Mercadomus però avui anava a pagar una multa que m’han posat per aparcar la quadriga a la zona groga. De fons, he sentit que llegia les avorrides taules d’avisos de subhastes, el nom dels morts, i quants sestercis costarà l’entrada a l’amfiteatre per veure al trobador Ludouicos Llacus, a qui l’emperador Pepus Felicius vol llençar a les feres. Com que sóc de Reus i encara no existeix la ciutat, no puc comprar cap domus, i tampoc se m’ha mort ningú, no m’interessa. Però, avui, aquell pregoner llegia un article del diürnari Carolus Gosalvus Magníficus que m’ha fet aturar. Vociferava que els de la colònia de Kesse, aquells ibers dels tractors, es volen independitzar dels romans. Tots han cridat horroritzats: «oooooh!!» I, a continuació, han alçat lemes hispànics: Visca l’Hispania Citerior! Els carrers seran sempre romans! De fons, des del riu se sentien altres crits: In-inde-independència! Visca Kesse lliure! El del fòrum no entenien per què els components de la tribu volien separar-se de la moderna i democràtica Tarraco. Això no ha agradat gaire a Roma, on diuen que és un assumpte intern d’Hispània. A la taverna del MotoLudises es parlava de què Tartà, líder iber, havia proposat que cada ciutadà diposités una moneda de coure o d’argent dins una urna. Si n’hi havia més de coure, marxarien d’Hispania. Però les urnes van ser confiscades i Pepus va prometre emprar els diners per arreglar la Tabakalera. Kessetània no existeix, idiota! Ha cridat l’emperador a Tartà.