La Bauhaus

Fa cent anys, u d’abril de 1919, que l’escola de la Bauhaus va obri portes a la ciutat alemanya de Weimar i des del primer va admetre l’accés de les dones. Malgrat el seu recorregut cronològic tan curt, 1919-1933, l’escola va influenciar força a la cultura del segle XX amb les figures emblemàtiques de Walter Gropius, Vasili Kandinski, Paul Klee o Ludwing Mies van de Rohe. En el seu manifest fundacional donava la benvinguda a «qualsevol persona de bona reputació, independentment de la seva edat o sexe», inclòs el seu fundador Gropius insisteix que no hi haurà diferències «entre els sexes bell o fort».

L’escola Bauhaus, nom derivat de la unió de les paraules en alemany bau/construcció i haus/casa, amb seus successives en Weimar, Dessau i Berlin, va ser un espai de creativitat que va fomentar la interacció entre arquitectes, urbanistes, científics, dissenyadors i enginyers, superen la divisió entre artesans i artistes. Es tracta d’un moviment artístic que es va convertir en tot un referent internacional de l’arquitectura, l’art i el disseny. Bauhaus és la unió de l’Escola de Belles Arts amb l’escola d’Arts i Oficis intervenint l’arquitecte Walter Gropius i coneguda oficialment com la Staatliches Bauhaus (Casa de la Construcción Estatal). Com altres moviments pertocant a l’avantguarda artística, els processos polítics i socials tingueren gran influència. Amb el final de la primera guerra Mundial començaren a brollar moviments revolucionaris que aspiraven provocar una renovació radical de la cultura i la societat que amb la necessitat de trobar nous camins respecte al disseny i la composició.

Per a Gropius la base de l’art està en l’artesania: els artistes havien de tornar al treball manual. Per primera vegada el disseny industrial i gràfic foren considerats com professions, ja que es van establir les bases normatives i els fonaments acadèmics tal com els coneixem en l’actualitat. Un dels principis establerts des de la seva fundació va ser «la forma segueix a la funció», per tant en l’arquitectura els diferents espais eren dissenyats amb formes geomètriques segons la funció per a la qual van ser concebuts.

Durant sis mesos, els alumnes treballaven en els distints tallers. Així, sota la metodologia d’«aprendre treballant», es formaven en les diferents àrees per a descobrir les seves preferències i orientar-se per a la seva posterior formació: treballaven amb pedra, fusta, metall, fang, teixits, vidre i colorants, mentre se’ls ensenyava dibuix i modelatge. Aprenien les pautes bàsiques de diferents oficis i el treball amb materials nous per a l’elaboració d’edificis i tota mena d’objectes.

Els pintors Paul Klee i Kandinsky s’incorporen a l’escola. Klee dona classes de composició en el taller de teixits i Kandinsky en el taller de pintura mural. S’utilitzen les formes geomètriques bàsiques –el cercle, el quadrat i el triangle– junt amb els tres colors primaris com base, encara que els colors principals foren negre, blanc i vermell. S’intercedia per un art comunal, basat en la dèria i no en la inspiració. D’aquesta època daten els escrits teòrics més importants de la Bauhaus com els realitzats per Kandisky i Klee.

L’escola va tenir tres fases: La primera fase (1919-1923) va ser idealista i romàntica, la segona (1923-1925) molt més racionalista i en la tercera (1925-1929) arriba el seu major reconeixement, coincidint amb el seu trasllat de Weimar a Dessau. En 1930, sota la direcció de Mies van der Rohe, s’instal·la a Berlín a on canvia per complet l’orientació del seu programa d’ensenyança. Junt amb Gropius, diversos professors abandonaren l’escola i en 1930 la direcció passà a càrrec de Ludwing Miës Van Der Rohe.

Amb l’arribada dels nazis a Dessau en 1932 l’ajuda financera a la institució per part del govern va finalitzar i l’escola es va traslladar a Berlín fins que fou ordenada la seva clausura l’11 d’abril de 1933 per les autoritats alemanyes nazis per a eliminar qualsevol rastre de «cosmopolitisme jueu» i d’art «decadent i boltxevic».

En resum la Bauhaus dictà les bases normatives i patrons del que avui coneixem com disseny industrial i gràfic; es pot dir que davant de l’existència de la Bauhaus aquestes dues professions no existien com tals oi foren concebudes dintre d’aquesta escola. Sens dubte l’escola va instituir els fonaments acadèmics sobre els quals es basaria en gran mesura una de les tendències més predominants de la nova Arquitectura Moderna, incorporant una nova estètica que abasteix tots els àmbits de la vida quotidiana: des de la cadira en la qual ens asseiem fins a la pàgina que llegim. Donada la importància, les obres de la Bauhaus en Weimar i Dessau foren declarades com Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en 1996.