Bonic títol per un grup de música punk, oi? O per un partit polític que encapçalés la Barbie. Senyors, la política d’aquest país està mal estructurada. Es fan eleccions per saber qui és d’esquerres i qui és de dretes. Els referèndums tenen les preguntes equivocades. Els sondejos electorals no haurien de preguntar a la ciutadania si tenen una tendència ideològica propera a l’amo de la urbanització de FallValley o a la del perruquer que desarrelava la barba a Karl Marx. El referèndum que necessita aquest país hauria de preguntar: «Coneix vostè el gag de les «empanadilles» de Martes y 13?». Ahir no vaig parar de trobar-me a gent que no sabia res de la senyora d’Algete. Però en quin país vivim? Com pot ser que algú no sàpiga que aquell «Encanna, encanna» és com la sacrosanta Constituciónnnn? Què fèieu el cap d’any del 85 al 86? Hi ha gent que em diu que troba elevades les meves ironies. Lògic, perquè tinc una ment superior. Però el que m’ha estranyat és que algú no recordi aquella dona trucant al programa per dir que té els fills fent la mili a Móstoles i que està fregint «empanadilles». Per cert, que en català es diuen crestes. De res. Ara, us posaré deures. Aneu buscant ja al Google i al Youtube. «Dame la manita Pepe Lui», «Hola, soy Edu, feliz navidad», «Las muñecas de Famosa, se dirigent al portal», «Está el enemigo? A qué hora piensan atacar?», Que sigui l’última vegada que escric un article, no reconeixeu la ironia, i em critiqueu per la vostra incultura! M’he deixat una frase humorística que també va fer furor: «Apoyaré la reforma del Estatuto que apruebe el Parlamento catalán».