La nova llei hipotecària

Després de noves de tota mena, resolucions judicials hipercriticades, i polèmiques a tots els nivells, ja fa uns dies que el Congrés de Diputats ha donat el vistiplau al qual es coneix com a «Llei del Crèdit Immobiliari», que suposarà una reforma reclamada per Europa des de fa més de tres anys, en un tema tan emblemàtic. Amb aquest primer pas es complimenta una situació que feia massa temps que no tenia la resposta legislativa esperada, malgrat que serà a partir d’ara quan quedi la feina per desenvolupar reglamentàriament la norma hipotecaria i la seva aplicació sense més problemes. La normativa que ara ha tingut el suport parlamentari, porta molts mesos de discussió, i és vital per incorporar a la mateixa molts dels fets de referència discutits als darrers anys, com les “clàusules terra” o qui són els obligats, entitats financeres o consumidors, a l’hora de pagar les càrregues que tot préstec comporta. Si entrem en el fons del tema, que en tot cas haurem de veure com finalment queda reflectit en el Reglament a desenvolupar a l’efecte, s’ha de fer esment al repartiment de la despesa, davant la constitució de les hipoteques, especialment després del debat poc lluït al Tribunal Suprem que, a partir d’ara i pel que fa a l’«Impost d’Actes Jurídics Documentats», serà responsabilitat de les entitats prestadores; però és que a més, en la mateixa línia, anirà tot el que fa al Notari intervinent i la inscripció registral del document, per tant, estem parlant de novetats amb gran calat econòmic que ara quedaran molt transparents respecte a qui és el responsable en cada cas; quedant també clarificat que el cost de la taxació serà competència pagadora dels hipotecats. En tot cas, moltes són les novetats, que a més hauran de quedar plenament especificades en la nova normativa en portes, un cop es faci realitat el seu reglament, per tant, ben segur, que estem en la primera fase per reconduir un tema que ha comportat ingents volums de litigis als nostres tribunals, per uns «consumidors» que no entenien que el que es deia a les resolucions judicials europees no fos d’aplicació al nostre país. Per altra banda, crec que també l’aprovació legislativa tancarà molts dubtes i interpretacions de tota mena que l’únic que fan és incrementar una desconfiança cap als nostres responsables d’impartir justícia, que s’han trobat en un conflicte de resolucions que esperem que ben aviat puguin quedar superats. Finalment no oblidem, encara que sigui de passada, que la reforma legal que esmento era una exigència d’Europa des de feia massa mesos, a títol d’anècdota dir que, en el cas que no s’hagués fet realitat la nova normativa, Espanya es veia amenaçada amb multes milionàries des de la Comunitat, per no posar en pràctica el que és resolt als Tribunals de Luxemburg des de fa més de tres anys. Esperem que a patir d’ara, prestadors i prestataris, puguin optar per un crèdit amb la màxima eficàcia, sense temptacions per part dels més forts, a aplicar formules que puguin «tocar» l’acordat legislativament, com un intent que no es pugui portar a la pràctica real, crec que desitjada majoritàriament. Lluís Badia.