Ja sabeu que soc com l’il·lustre Antoni Rovira i Virgili en alguns aspectes. He treballat com a periodista i he publicat com a escriptor, però el que més m’uneix al tarragoní és que va trigar 20 anys a llicenciar-se en Dret. Jo vaig començar el 2014 i encara estic a primer. Crec que a aquest ritme, el títol me’l portarà el net de l’Ivan Rodon al cementiri i el ficarà caragolat al pot de les flors de la làpida. A premsa de la URV redactaran una notícia que dirà: «La URV gradua en Dret a Moisès Peñalver a 134 anys». Potser ho deixaré, perquè obrir un despatx d’advocats essent un esquelet no crec que atregui molts clients. Tot i que conec algun lletrat «calavera» que té una bona cartera.
L’únic estudi que vaig aconseguir a la vida tenia 37 metres quadrats, a l’Hospitalet de Llobregat. I ja que parlem d’estudis i de la meva universitat –per a mi, la millor del món, perquè és l’única que m’ha acceptat– he llegit que ara no es demanarà el nivell B1 d’anglès per graduar-te en Dret. D’acord, conèixer una segona o tercera llengua sempre és millor que parlar només el bable o l’aranès (ho tindries fotut per trobar feina). Però m’agradaria recórrer despatxos com el fiscal antifrau o el Villarejo, i esbrinar quants dels que ens governen, quants directius d’empreses i quants professionals del Dret parlen anglès. Ja sé el que esteu pensant: «Els mateixos que no es mereixen el càrrec». Llavors, dic jo, si hem tingut presidents del Govern que no el parlaven, perquè coi ho he de fer jo? Soc andalús i vaig haver d’aprendre el català. Per què no em serveix com a segona llengua? Penseu-hi! It’s very difficult todo esto.